Eleccions de festa major

La festa major de maig de Lleida, que ahir va tancar portes, coincideix cada quatre anys, dia amunt, dia avall, amb les eleccions municipals. Aquest fet en què dos esdeveniments importants ocorren al mateix temps i que val a dir que no sovinteja en altres poblacions provoca un debat a la nostra ciutat que seria força interessant d’analitzar no només sociològicament sinó també des del camp de les ciències polítiques, per comprovar quin és el nivell de maduresa democràtica d’una societat que, en aquest cas, va més enllà de la lleidatana. Recordo un any d’aquests de coincidència, que vaig escoltar un regidor del govern del paer en cap d’aleshores, Antoni Siurana, fer el següent comentari a un regidor de l’oposició: “Me n’aniré a la catedral per pregar que durant tota la festa major llueixi un sol que fongui les pedres”, mentre l’altre, el de l’oposició, li replicava: “I jo et seguiré per pregar que plogui a bots i barrals.” L’anècdota, que podria passar per un acudit d’una revista humorística, em va fer pensar com alguns que es dediquen a la cosa pública confien la seva sort o desgràcia electoral en el panem et circenses romà. La setmana passada l’alcaldable del partit socialista a Lleida, Fèlix Larrosa, anunciava durant l’acte d’inici de campanya que la candidatura que encapçala faria un parèntesi i evitaria la celebració d’actes polítics en els dies de la festa major, perquè “els socialistes considerem que els protagonistes han de ser els lleidatans i lleidatanes i no la política”. La frase de bona voluntat és genial perquè interpel·lava directament les emocions, alhora que qui la pronuncia ho fa amb el barret de Paer en cap de la ciutat. Però, ara que ningú no ens escolta, és també, i aquest és el propòsit, el millor eslògan de campanya per uns festius i cal donar l’enhorabona a qui l’hagi ideat. Avui, però, quan la Festa de maig ja és història, cal deixar de banda estratègies de vol gallinaci, perquè arriba el moment d’analitzar els projectes per als propers quatre anys de les formacions que es presenten a les municipals. Hi ha un Pla General pendent d’aprovació, un Museu Morera per construir, un Pla de l’estació que ja fa tard, un eix comercial que cal revifar, un centre històric que espera i desespera, uns mercats municipals que es moren d’inanició i tot això és només una petita mostra del llarg llistat de mínims que tots els programes electorals haurien d’incloure. Pel bé del present i del futur de la nostra estimada ciutat.