La samarreta i el 'Preparao'

Mentre l’exconsellera Clara Ponsatí piulava “Prou samarretes”, davant la nova ocurrència de l’ANC per aquest proper Onze de Setembre, el Preparao i la seva cort de palanganers ordenaven tancar una infraestructura pública (és a dir de tothom), perquè es veu que el noi, el rei del mambo, presidia el sopar de la Nit de la Logística amb el vistiplau d’alguns catalanets submisos que no hem sentit ni piular però que de ben segur es compraran la samarreta i es passejaran intentant jugar a la Puta i a la Ramoneta de sempre. Suposo que a la Ponsatí li deu passar si fa no fa com a l’Estanislau Figueras, ja sabeu, el del “Senyors, estic fins als dallonses de tots nosaltres!” Enguany, el lema de la marxa sobiranista és “Objectiu independència” i la samarreta, que va ser presentada per una parella guapíssima, com si desfilessin a la passarel·la Gaudí, serà de color blau turquesa amb els sis carrers de Barcelona que conflueixen a la plaça Espanya dibuixats. Paciència i que tot sigui a fi de bé.

Però, tornant al lloc del soparet íntim del Museu Nacional d’Art de Catalunya, alguns encara ens preguntem per quins set sous es va deixar que el Ministerio de Cultura espanyol hi poses les seves urpes. Fins a l’any 2005, la Generalitat mai no havia permès que el Ministerio formés part dels grans Consorcis Culturals catalans com és el cas del MNAC, Teatre Lliure, el Mercat de les Flors o el MACBA. Va ser durant les legislatures dels Presidents Maragall i Montilla que se’ls va obrir les portes i, és clar, van entrar a sac a les nostres Institucions culturals, per allò que així ens ajudaran amb el pressupost, com si ens fessin un favor. Doncs el resultat va ser que no només ara tenen tot el dret a opinar, a fer i desfer i es veu que també a tancar museus, sinó que la seva aportació s’ha vist reduïda a una xifra simbòlica, ridícula, i en alguns casos inexistent. I del Liceu, l’origen de la tradició operística, millor no parlar-ne perquè el tall gros se’n va a l’artificiós Teatro Real de Madrid, que per això és la capital del reino. L’error gravíssim de deixar-los entrar a les grans institucions culturals catalanes s’afegeix a un llarg llistat de falles històriques. Però nosaltres anem desfilant amb les nostres samarretes estiuenques. Si més no, anirem fent fons d’armari per a les futures generacions!