Vergonya, cavallers, vergonya

El crit que va engegar Jaume I a la batalla de Portopí quan s’adonà que els seus no el seguien no seria res comparat al que faria el Conqueridor si pogués veure els canvis de cromos que fan a les nostres institucions els partits que diuen defensar Catalunya contra els malèvols del 155. Però no havien pregonat des del púlpit més alt que a la tropa del 155 no els donarien ni aigua? I? On és la unitat d’acció? Si ens havien dit que el PSC és 155, talment com Ciutadans, PP i Vox ( de fet han desfilat junts sempre que ha calgut defensar la unitat de l’Estat espanyol), com és que a les institucions es pacta amb ells per formar govern? Certament a la Paeria de Lleida s’ha acomplert fil per randa el que s’havia promès, i per això Esquerra i Junts x Catalunya governen seguint el mandat dels seus respectius partits. Un respecte als seus electors que cal agrair i reconèixer. Però aquest manual d’instruccions no ha estat ni de lluny el que ha regit en molts altres indrets de Catalunya. El llarg llistat de despropòsits donaria per omplir aquest article i encara faria curt, però llocs com, per exemple, l’ajuntament de Sant Cugat o la Diputació de Barcelona són la prova del cotó de com aquests dos partits lluiten per emportar-se el gat a l’aigua, renegant del que ens havien promès, com si els electors només fóssim un mocador de paper on una vegada s’han mocat ja es pot llençar al cubell de la brossa. “Ens hem entès persones, no partits”, afirma Mireia Ingla, la nova alcaldessa d’Esquerra a Sant Cugat. Com? Persones? Des de quan els pobres electors votem persones i no partits? I això ho afirma una militant d’un partit polític? En un moment de màxima urgència de país, on tot, tot, se’ns gira en contra (hauríem de recordar que el 155 econòmic encara està vigent), la manca de lideratge i d’estratègia fa que ben aviat, si no és que ja hi som, esdevingui la tragèdia. Exemplars dignes d’estudi com aquest noiet, Gabriel Rufián, que en temps d’en Carod no hauria passat de portar els cafès, és un altre exemple de les persones incompetents i ineptes, i equivocadament elevades a líders, que sense cap mena de dubte ens portaran a vendre. Jugar amb la intel·ligència de la gent és un joc molt perillós i no sé si tota aquesta colla en són prou conscients. Si la musculatura de país s’aprima ja haurem begut oli per una bona temporada. Amén.