L’estupidesa humana

De les dues definicions d’

estúpid

que podem trobar al diccionari, m’estimo més la segona. Perquè l’estúpid no és ben bé una persona molt curta d’enteniment ni tampoc només la que utilitza frases que denoten que d’enteniment no en gasta gens ni mica perquè mai no n’ha produït. L’estúpid és un conglomerat de tot. Una persona que convida a fugir corre-corrents de la seva vora en el moment que la veus apuntar pel carrer, perquè molesta, perquè irrita per la seva manca constant d’oportunitat, de discreció, pel seu excés de presumpció, perquè no s’adona de la seva estupidesa, perquè fins i tot en presumeix i perquè, a través dels seus actes, no només t’acaba esquitxant sinó que ella també, com estúpida que és, en resulta perjudicada. Els 300 m

2

de roba que penjaran a la localitat de Múrcia per obra i gràcia d’una moció ultradretana és una de les demostracions més palpables que l’estupidesa humana no té aturador. L’estupidesa també és totalment improductiva. No produeix beneficis. I si alguna cosa produeix són maldecaps i perjudicis a la resta de la societat. Si fa no fa com les bretolades. Que el jugador del Borussia Dortmund, Mats Hummels, pengés a les xarxes com practicava el balconing, des del balcó d’un hotel, i es convertís en trending topic entre el jovent, és una altra demostració que, com deia la meva àvia, a la nostra societat li falta un bull com les guixes. Propi d’una societat que ja no s’acontenta a pentinar el gat, els jocs destinats a fomentar l’estupidesa creixen amb el mateix ritme que decreix l’Ibex-35. N’hi diuen esports d’això i n’hi ha un bon grapat: puenting (llançar-se al buit des d’un pont), bungee (semblant a l’anterior però subjectant-te amb una corda elàstica que permet els rebots) o el train surfing, el darrer invent estúpid que consisteix a pujar damunt d’un tren en moviment i, pels més estúpids, intentar situar-se davall del tren en marxa. La llista és tan llarga com infinita és l’estupidesa d’alguns humans: planing, Bed Jumping, el Knockout i el Choking, una novetat que a França anomenen le jeu du fulard, i que consisteix a tallar l’aire de la sang del cervell a través de l’escanyament. Un amic meu diu que ell l’únic que practica és el pànxing, allò que a casa meva en deien badar. Us l’aconsello de tot cor.