I ara aneu-vos-en ben lluny!

Diuen que no hi ha res més perillós que un polític en campanya electoral. I com ja en portem unes quantes damunt les nostres carregades espatlles, podem afirmar que la darrera ha estat la més perillosa, estúpida, nícia i desgraciada de totes les que hem patit fins ara. En una entrevista de la setmana passada, l’escriptor i admirat Pere Rovira, tot parlant del seu magnífic darrer Dietari del 2017, Música i pols (Proa, A tot vent, 2019), deixava anar una veritat que hauria de gravar-se amb lletres de foc als capçals dels llits on dormen els curts d’enteniment: “Vivim en un món on l’estupidesa ha adquirit molt prestigi.” Una frase que convida a la reflexió serena i reposada per poder començar a capgirar una situació que sembla haver ocupat la zona de confort del marc mental de la nostra societat. Aquesta mena de titelles a mans dels de sempre, ja no es conforma a dir-les de l’alçada d’un campanar sinó que, a més a més, exigeixen que els pobres xaiets, és a dir, nosaltres, els venerem, els adulem i els admirem. En Rovira en parla d’aquesta mena de potiners disfressats de polítics i ho fa amb el menyspreu que es mereixen (Diumenge, 24 de setembre, pàg. 350): “(...) Parlo del mentider total, de l’ésser que ha convertit el frau en l’essència de la seva personalitat, fins al punt de ser-li inconcebible un gest autèntic, una frase sincera. Molts espècimens d’aquest tipus han trobat el seu medi natural a la política, que per ells consisteix en una deformació constant i ressentida de la realitat. (...) Com que la democràcia, per mediocre que sigui, no els permet l’eliminació física dels ciutadans díscols, solen recórrer a un legalisme fet a la seva farsant mida per reprimir-los.” Es pot dir més alt però no més clar. Mentiders sense vergonya. D’aquests que mai no es posen vermells. L’any 2012, científics de la Universitat de Granada van corroborar l’anomenat efecte Pinotxo, després d’haver aplicat per primera vegada la termografia aplicada en l’àmbit de la psicologia en una investigació. L’estudi conclou que quan algú diu una mentida li baixa la temperatura del nas. Per tant, el nas es refreda i canvia de color. Pobres científics granadins, deuen estar desesperats amb els polítics mentiders, immunes als seus experiments. I ara, si us plau, quan tots ja teniu a la butxaca el fruit de les vostres misèries, amagueu-vos en un cau ben fosc fins a la fi de les vostres vides.