Spain, sit and talk

No hi vaig caure quan em va comentar que no podria venir a la trobada. Fins i tot semblava ofesa. “És que, és clar, com se t’acut organitzar una reunió pel proper dimecres?” Quan li vaig respondre amb una altra pregunta, em va mirar com si jo fos una mena d’extraterrestre caiguda del cel. “De debò que no saps què passa el dia 18?” Doncs no, no ho sabia. Vaig repassar mentalment el llarg llistat de coses importants i, a banda de la trobada, l’agenda del meu mòbil estava ben neta. Per posar-hi una mica d’humor em vaig atrevir a apuntar-ne una. “Potser s’inaugura el Museu Morera i no me n’he assabentat?” Quan finalment em va il·lustrar amb el convenciment que estava aportant un gra de sorra al meu manifest analfabetisme cultural, llavors vaig recordar el missatge de Tsunami Democràtic “Spain, sit and talk”. Tampoc no li va agradar que jo el mencionés, perquè a veure si ens aixafaran la guitarra i engegaran el partit Barça-Madrid a fer punyetes. El futbol va il·luminar-li l’expressió de la cara projectant un feix de llum de felicitat mentre em deia que “ja saps que jo soc independentista però, dona, un partit com aquest és sagrat”. Com que volia explicar-vos l’anècdota, aquest cap de setmana he llegit articles i notícies que en parlen i m’ha sobtat tornar a comprovar com s’exciten els de la Meseta cada vegada que a Catalunya se’ns acut aixecar la veu. Es veu que davant la convocatòria de protesta amb una reivindicació democràtica i pacífica s’ha desfermat una histèria col·lectiva presentant-la com una amenaça. La Sexta informava de la iniciativa acompanyada d’escenes d’extrema violència, amb contenidors en flames, barricades i encaputxats atonyinant vianants. Unes imatges falses amb una música de fons pròpia d’una pel·lícula de terror i que res tenien a veure amb Tsunami Democràtic. Però l’objectiu en seguir la campanya desfermada de catalanofòbia que passa per damunt de la veritat i l’ètica, en aquest cas, periodística. Però posats a parlar de principis morals que es captenen de l’ètica, i sense apartar-me del món del futbol, sembla que aquests que tenen la pell tan fina no els amoïna gens ni mica que la Federació espanyola de futbol confirmés que la Supercopa d’Espanya se celebrarà a l’Aràbia Saudita, on impera un règim dictatorial que assassina impunement a tort i a dret. És clar que davant del money, money, parlar d’ètica...