Nadal a debat

Enguany, amb un nou i novell govern municipal a l’ajuntament de la nostra ciutat, a les tertúlies de carrer sovint es parla de per què la plaça de la Paeria s’ha volgut tan despullada d’ornaments nadalencs. D’opinions n’hi ha per a donar i per a vendre. Una de les més celebrades per aquells que, de ben segur, s’hi han posat de cul, és que han sentit a dir (aquesta brama que ningú no sap d’on surt), que es va imposar la teoria dels happy flowers, dels universalistes laïcistes menjacapellans que mai no tenen res a celebrar quan oloren la flaire catòlica, però que, per exemple, s’hi posen d’allò més bé amb la festa del corder musulmana o amb el Hare krishna, hare, hare del moviment bhakti de l’hinduisme. El cas és que la polèmica s’ha desfermat i tothom hi posa cullerada. I no només a Lleida. Fixeu-vos com n’és d’encès el debat al voltant del pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Podrà agradar més o menys però, l’important de tot, és que no hi falten les figures de la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús, així com tots els ets i uts que conformen els elements fonamentals d’un naixement cristià, perquè ni tan sols l’alcaldessa Colau ha pogut defugir una tradició tan arrelada al nostre país. Desconec si encara dura la bestiesa en algunes escoles de censurar les cantades de Nadal o de fer-hi el pessebre, per allò de no fos cas que es posés en entredit el principi sagrat de la laïcitat a l’espai públic. Crec recordar que l’escriptor Vicenç Villatoro afirmava en un article que no es podia empassar la barbaritat de fer un pessebre sense pessebre, una truita sense ou, o una tradició sense arrel. Era, segons les seves paraules, acceptar gratament la figura del caganer i llençar al cubell de la brossa la figura de l’àngel anunciant la Bona nova. És el friquisme del nostre dissortat país, que de vegades no se sap si va o si vé. De vegades sembla que les tradicions fan nosa. Tan mimades en països on tot és tan senzill i aquí ens apuntem a un bombardeig, sempre, clar, que vingui de fora. L’historiador Jaume Sobrequés afirma que voler silenciar el Nadal és un atemptat als signes identitaris d’un poble que, més enllà de cultures religioses o actituds purament laiques, troba en aquestes tradicions lligams de cohesió social i, per tant, també nacionals. I mentre anem discutint si seran peres o pomes, la cobdícia consumista ho envaeix tot. El consumisme ferotge; aquesta nova religió que ens té ben atrapats. Parlem-ne?