Civisme i convivència

Diuen que una societat està perduda quan s’oblida de la lògica. Ja tenia coll avall que col·lectivament hem renunciat a fer ús de la raó, però encara guardava l’esperança que alguna ditada de seny ens hauria quedat marcada al cervell. Però no, ni tan sols les primeres lletres de l’abecedari d’urbanitat han aconseguit sobreviure a la barbàrie. I en aquesta terra sense adob, assecada per la manca de reg pedagògic i cívic, és evident que qualsevol despropòsit és benvingut. Ara fins i tot hi ha qui descobreix la sopa d’all i, a més a més, ens la vol vendre com si fos una novetat, una iniciativa de llumenera i, per això, l’anuncia a bombo i plateret perquè tothom se n’assabenti com n’és de ruc i inculte. De ben segur que els lectors i lectores que esteu llegint aquest article compartiu amb mi una de les regles que faciliten que els vianants no ens anem donant cops de colze quan anem pel carrer. Ens ho van ensenyar a l’escola i també els nostres pares. “Camineu sempre per la vostra dreta.” Un principi del tot lògic. Doncs no. Aquest és un hàbit antiquíssim que està en perill d’extinció. Passejar s’ha convertit en una cursa d’obstacles que ens obliga a anar sortejant vianants que ens venen de cara. Doncs bé, com que la pandèmia ens obliga al distanciament entre persones, alguns ajuntaments, el que us deia de la sopa d’all, han tingut una pensada que farà que el món giri més rodó. A Sabadell s’han empescat una campanya que porta un lema ben original: “Per la salut, camineu per la dreta”, i perquè sigui efectiu han pintat un símbol acompanyat de la frase per tota la ciutat. Fins a 940 vegades, abraçant una longitud total de 44,4 km. Altres ciutats com Terrassa o Cornellà de Llobregat també s’hi han sumat, amb la particularitat de la població d’Alcoi, que ha afegit que també s’eviti escopir al carrer. Tot i això, les autoritats municipals asseguren que es tracta d’una recomanació, no pas d’una obligació. Doncs no, colla de feliços, és que ni tan sols llegiu el BOE? L’article 121 del Reglament general de circulació ja inclou, des del 2003!, que els vianants han de circular per la dreta en el sentit de la marxa. Haver de comprovar un dia rere l’altre els passos de crac de la nostra societat és desesperant. No acostuma a passar sovint, però quan les normes socials, pautades, escrites i legislades, coincideixen amb la lògica, és evident que ens faciliten la convivència. S’imaginen que poguessin tornar a caminar pel carrer sense haver-se d’apartar cada vegada que un zombi amb mòbil se’ns llença al damunt?