Les converses d'en Varela

L’amic Josep Varela, un intel·lectual de primer ordre, sovint acostuma a dedicar-me els seus llibres amb un desig que expressa la seva voluntat més sincera que la publicació que tinc a les mans esdevingui del meu interès. De ben segur que la seva ànima d’ensenyant, de mestre, hi té molt a veure. La voluntat de desvetllar interès a algú que llegeix allò que fins llavors desconeixia i que, després de la lectura, en pugui treure profit és del tot lloable. He de dir que fins ara he pogut acomplir sobradament la intenció de l’autor, i puc afegir a més a més que de les lectures n’he espremut coneixement i saviesa. Ho he pogut tornar a comprovar durant aquest llarg confinament, en què m’ha plagut rellegir-ne uns quants llibres, i he pogut confirmar una vegada més la ingent tasca d’investigació i difusió de la vida i obra de personalitats que han conformat la història de la nostra ciutat i del nostre benvolgut país. Alguns dels més estimats i que mai no he volgut deixar en préstec per allò de llibre deixat bona nit cargol, són els de Converses.

Veritables documents històrics que farien santament de reeditar-se i de fer-los llegir en veu alta a la plaça pública pel bé d’una ciutat que arrossega una autoestima sota mínims. Del primer Converses a Lleida, de l’any 1988, fins a Un instant a Lleida, del 1997, el llistat d’entrevistes és la prova del cotó de la gran fortalesa humana, no només de la ciutat de Lleida, de les terres de Ponent, sinó també de Catalunya. La gran virtut d’aquestes entrevistes és l’habilitat d’en Josep Varela per saber descabdellar records, pensaments i algun secret en veu alta de cadascun dels entrevistats. Llegir les seves entrevistes és com observar l’altre costat del mirall.

Amb el temps, les seves Converses tenen un valor afegit que les fan encara molt més atractives i entranyables. Entrevistats que van deixar petjada i que la seva absència encara ens pesa com una llosa. Amb els anys el llistat ha anat prenent gruix: Maria Rúbies, Simeó Miquel, Lluís Virgili, Víctor Torres, Josep Lladonosa, Romà Sol, Leandre Cristofol, Miquel Roig, Daniel Gelabert o Jaume Magre són algunes de les personalitats enyorades que, gràcies a les Converses d’en Josep Varela, podem assegurar que coneixem amb més profunditat. Converses imprescindibles, sorgides a redós d’una pretesa espontaneïtat però que són fruit d’una magnífica elaboració prèvia.