De turista pel planeta Terra

És evident que el Covid-19 no ens ha portat res de bo, però com que de tot se’n pot treure, si excloíem l’ésser humà, l’única presa d’aquest agent infecciós, pel planeta Terra sí que aquesta situació li bufa a favor. Com més temps s’allargui aquesta tragèdia humana, més de coll tindrà per refer-se. La paralització de les activitats econòmiques estan suposant una rebaixa important en les emissions de gasos amb efecte hivernacle per la combustió de combustibles fòssils, fins al punt que, segons l’organització Fons Mundial per a la Natura, el conegut com a Dia de la Sobrecapacitat de la Terra es va ajornar fins al proppassat dissabte, dia 22, quan ja en els darrers anys la data era el dia 31 de juliol. La data d’aquesta denominada “sobrecapacitat” es marca quan s’han consumit tots els recursos naturals que el planeta és capaç de regenerar en un any. Demolidor, oi? Diuen que la pandèmia modificarà els nostres hàbits, la nostra manera d’actuar, que potser, amb una mica de sort, deixarem de consumir per consumir, la qual cosa significa un major sentit de responsabilitat i de civisme. Ai, no ho crec pas. Potser en els països que han anat teixint una societat cívica, aquest gran forat negre els faci ser encara molt més responsables, però aquí, a casa nostra, no. En un país on mai es deixa passar l’oportunitat d’anar caient al fons de l’abisme, el coronavirus serà aprofitat per seguir amagant la brossa davall de la catifa i per anar incrementant la bretxa social. La classe mitjana tornarà a rebre tots els cops i suportarà les garrotades amb paciència i resignació. Si alguna cosa pot anar a pitjor, ja us hi podeu posar de peus que el carro ens anirà pel pedregar. L’espoli, que és tot un clàssic en un estat que de la política extractiva n’ha fet bandera, s’anirà estenent com una taca d’oli a tots els compartiments on la grapa dels amorals pugui arribar. Per què s’hauria de modificar una manera de fer que porta així, de manera perenne, tota la vida? Els bons propòsits de les ànimes càndides que tot s’ho creuen i que en tot confien, seran els primers a ser espoliats i venuts a preu d’enderroc. Aquest és un estat que no té misericòrdia ni pietat. Fent el turista pel meu país, he tornat a comprovar com, llevat d’honorables persones, en definitiva, de la bona gent que actuen amb un proïsme envejable, la colla d’animalots guanya per golejada. I així, sense remei, anirem fent.