Nadal sense abraçades

Enguany el Nadal serà molt diferent dels que fins ara hem viscut. Immersos en una guerra contra un enemic silent, el món va girant mentre els pobres humans, que es creien invulnerables, van caient com mosques, en un estat de desànim i deixant passar les hores i els dies esperant que es tornin a obrir les portes del paradís perdut, batejats per un festival de vacunes miraculoses que els treguin el neguit del cos. No sabíem el que era la felicitat fins que, com la cera tova, se’ns ha desfet entre les mans. “Res no tornarà a ser el mateix”, afirmen els pessimistes de mena. “Això és un invent per tenir-nos a tots controlats”, hem sentit a dir als més fantasiosos. Els més optimistes, però, ja han posat el xampany a refrescar perquè on s’és vist que la família no ens puguem reunir en una data tan assenyalada. Això, precisament, és el que opina el germà d’una amiga meva quan aquesta li ha comentat, amb el llenguatge de la prudència del que sap que millor és sa qui guarda, que sa qui cura, que potser seria assenyat deixar-ho córrer fins al proper Nadal de l’any vinent perquè, ja saps prou bé, que la mare i el pare amb noranta anys cadascú entre pit i esquena, no estan per córrer riscos innecessaris. El germà, fervent seguidor de la doctrina filosòfica, es veu que ha posat el crit al cel, dient-li, sense dret a rèplica, que ja t’hi pots posar de peu que enguany, com cada any, vindrem tots (ell, la dona i els tres fills, que ja estudien carrera) a passar les Festes en família! La noia, la meva amiga, està desesperada sense saber com gestionar una situació que la sobrepassa. Finalment, em diu, que Déu hi faci més que nosaltres.

Com que cada casa és un món, aquestes Festes nadalenques poden resultar una bomba de rellotgeria, la prova del cotó que definirà de quina pasta estem fets els catalans. De seny? De rauxa? De seny i de rauxa? Mentre esfullem la margarida, la Covid va fent de les seves, pujant i baixant del Dragon Khan, amb barra lliure per fer i desfer les nostres vides com li plagui. Sense límit. Com un Àtila qualsevol. Arrasant l’economia fins a deixar-la erma. Mai haguéssim arribat a imaginar una devastació tan gran.

No ho teníem anotat a les nostres agendes electròniques. Dilluns a les deu en punt Covid. I dimarts i dimecres i... una agenda amb la cita perenne de cada dia. Covid. Un company de viatge que se’ns ha empegat a la pell, que ens mossega l’ànima, que ens ha cobert boca i nas amb un morrió que ens ofega, que ens ha fet invisibles... anònims.