VIURE PER VEURE
Donar el vot
Els que ahir vam anar a votar, vam fer precisament això: donar el vot. Dins d’una urna vam dipositar un sobre amb una opció determinada per després tornar cap a casa amb la butxaca plena d’incògnites.
Darrere del dubte principal: “I a partir d’ara, què?”, segueix un llarg llistat d’oracions interrogatives que esperen resposta. Després d’una campanya electoral farcida de retrets, de baralles, de l’“i tu més”, dominada per la rauxa i per la manca de seny, avui toca anar per feina.
Certament, és complicat pretendre aconseguir alguna cosa de profit en un país com el nostre, quan els fils que el manen són manipulats per un estat que sempre ens juga a la contra. Però aquesta és la realitat i no una altra.
Per tant, i d’acord amb la realitat existent, els interrogants presents són els mateixos interrogants passats. I si volem tocar de peus a terra, el seny aconsella que aquests interrogants existents no s’allarguin en el temps i esdevinguin interrogants futurs, perquè seguir donant voltes a la mateixa roda hidràulica esdevé del tot esgotador.
Els llibres d’estadística conclouen que només existeix una forma raonable de prendre una decisió i és que, davant de qualsevol situació, els interrogants han d’estar quantificats en termes de probabilitats. Només així, en base amb les probabilitats existents, es pot aconseguir un resultat d’una major utilitat.
A partir d’avui hi haurà formacions polítiques que voldran continuar amb la baralla, perquè d’això viuen. És la font que els alimenta i que els manté.
I d’altres ens seguiran dient que la terra promesa està tot just a la cantonada, encara que no sàpiguen encertar el camí per arribar-hi. Uns i altres tenen els vots per fer-ho encara que seria un error seguir amb aquesta dinàmica estèril que no condueix enlloc.
En el seu llibre Meditacions en el desert (L’altra Editorial. 1974), el periodista Gaziel, pseudònim d’Agustí Calvet, es declarava un enamorat del model suís.
Afirma que Suïssa és una extraordinària creació artificial de la pura intel·ligència política, conjuminada a fi que visquin conjuntament dins un organisme estatal una colla de nacionalitats diverses. Suïssa és, en paraules seves, la subordinació dels instints polítics a la intel·ligència.
La història ens demostra que la fórmula Gaziel és totalment inviable en un estat on cada vegada més triomfa l’Espanya indissoluble. Però somniar, ara com ara, encara no està perseguit pels tribunals.
.