VIURE PER VEURE
Els Borbons en pilotes
L’encapçalament d’aquest article és el títol d’un àlbum de làmines satíriques del segle XIX, amb unes vuitanta-nou escenes pintades amb la tècnica de l’aquarel·la, moltes ben vulgars i amb un alt contingut pornogràfic, en què es caricaturitzen personatges públics de finals del regnat d’Isabel II d’Espanya, rebesàvia del Campechano i quadràvia del Preparao, sobretot de la casa reial borbònica. Les aquarel·les van acompanyades d’aguts textos al·lusius embolcallats d’inspiracions poètiques.
Les aquarel·les van ser signades amb un pseudònim: SEM, que dona a entendre que correspon a un col·lectiu, una obra en conjunt on s’especula que podia haver-hi germans Bécquer, el poeta Gustavo Adolfo i el pintor Valeriano Domínguez. Les aquarel·les van ser adquirides per la secció de Belles Arts de la Biblioteca Nacional d’Espanya, on també es pot consultar alguns dels llibres que s’han publicat amb les il·lustracions i els texts.
Com acostuma a passar amb tot el que té a veure amb el que “no es pot parlar però és més clar que enlluerna”, les pilotes dels Borbons van quedar en un terreny boirós fins que es va obrir la veda i les editorials van començar a publicar les aventures i desventures d’una de les més fogoses monarques d’Europa, que va tenir onze fills amb el seu cosí, el seu marit, conegut a Catalunya amb l’àlies Paquito el Marieta, de qui ella mateixa havia comentat “què es pot dir d’un home que la nit de noces vaig poder comprovar que portava més blondes i llacets que una dona?” De fet, quan va néixer un dels seus fills, Alfonso XII, besavi del turista octogenari a Abu Dabi, es va dir que havia nascut “el Puigmoltó”, perquè es donava per fet que un dels amants d’Isabel II, el valencià Enric Puigmoltó i Mayans, era el pare de la criatura. L’any 2012, Cossetània edicions va en publicar la traducció al català però per a aquells que vulgueu tafanejar la vida i miracles de la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna i regnarà ho poden veure a l’enllaç https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/48/_ebook.pdf, la publicació en pdf penjada a internet de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Sabent com les gasta aquest estat amb el dret a la llibertat d’expressió, no és gens estrany que els autors reals de les aquarel·les i els texts es volguessin curar en salut i amagar-se sota la capa d’un pseudònim, no fos cas, deurien pensar els germans Bécquer, que acabéssim havent de fer maletes i fugint cames ajudeu-me o, el que és pitjor, dormint a la presó.