Deixeu de fer estupideses!

En el llibre Història de l’estupidesa humana (elaleph. ed., 1999), l’escriptor, Pau Tabori, diu que, entre les persones, n’hi ha que neixen estúpides, d’altres arriben amb els anys a un grau notable d’estupidesa i, alguns d’altres, l’estupidesa se’ls hi enganxa.

De vegades, però, n’hi ha que arriben a un alt grau d’estupidesa després d’un gran esforç personal. Fa temps que el vaig llegir i us puc assegurar que la seva lectura us farà passar una bona estona.

Les seves pàgines destil·len saviesa, sarcasme, agudesa, agilitat mental, bon humor i tones de crua realitat. De tant en tant el torno a fullejar i el passat divendres ho vaig tornar a fer.

El penós espectacle durant la primera jornada del debat d’investidura d’en Pere Aragonès va aplegar totes les formes d’estupidesa que cita Tabori: orgull, vanitat, credulitat, prejudicis i un llarg etcètera d’adjectius. 

El discurs pobre, mancat d’idees, insuportablement repetitiu i fins i tot en alguns moments terriblement irreal del que a la curta o a la llarga esdevindrà el proper president del nostre país, va quedar superat de lluny per l’exministre de Sanitat espanyol, el socialista Salvador Illa, que es va limitar a repetir fins a l’embafament frases mastegades d’argumentaris rovellats que només va aplaudir la musa Granados and company. Encara que pugui semblar gairebé impossible, cap partit va ser capaç de pronunciar una idea mínimament intel·ligent fins al punt que tots plegats obliden que, a banda dels espectadors dels que no saben no contesten, n’hi ha d’altres que s’ho miren amb lupa, que saben llegir i escriure i que, per tant, no s’empassen la demagògia i les mentides que es van llençant uns contra els altres per distracció i admiració de la seva claca.

Veient com Junts per Catalunya i Esquerra Republicana es llençaven els plats pel cap, la sensació de frustració dels electors independentistes (gairebé un 52% dels sufragis) deu ser estratosfèrica. I demà, dimarts, en la segona votació, crec que l’espectacle també serà ben galdós.

El llibre d’en Pau Tabori acaba dient que, encara que sembli un joc de paraules, “afirmo que seria una estupidesa per part meva pensar que arribarà el dia que els que fan estupideses deixin de ser estúpids”. Bé, demà veurem si...