Sant Jordi 2021

Un dia esplèndid. Rodó.

La gent es va llençar als carrers com si no hi hagués demà. Apassionadament.

Amb les ganes de recuperar rialles i conversa amb els de sempre. Decidits tots plegats a no deixar-nos robar un altre Sant Jordi.

Per poder tornar a parlar de tot i de res. Tranquil·lament.

Sense pressa. Fullejant llibres.

Espigolant per les parades. Alguns badocant mentre el sol s’anava filtrant entre les escletxes ombrívoles dels arbres i d’altres buscant els autors de casa, amb un bolígraf a les mans, perquè “oi que serà tan amable de signar-me’l? És pel meu fill que, miri per on avui és el seu sant.

Li vam posar Jordi, com el seu padrí de bateig”. Mandrosos de tornar a tancar-se entre quatre parets davant de la pantalla amb la sèrie de torn.

Tornar a passejar lliurement, sense limitacions, amb els peus damunt l’asfalt. Per fi.

Quin goig. Olorant el final del túnel.

Somniant-lo. Ja gairebé hi som.

Recordant que fins abans-d’ahir no sabíem que el Procicat governaria les nostres vides. Protegits, això sí, per les màscares que ens desdibuixen el rostre, que ens amaguen l’expressió i que ens confereixen un cert aire d’anonimat.

Amics, coneguts i saludats ens vam reunir al voltant de llibres i flors en un marc urbà de la nostra ciutat que havíem arraconat i fins i tot menystingut. És del tot sorprenent com de vegades no ens adonem del que tenim davant dels ulls.

De l’enorme potencial del que ja existeix. Del que tenim.

Un Sant Jordi, encara captiu per la pandèmia, que ens ha fet redescobrir un espai, un passeig que duu l’empremta inconfusible del Noucentisme i la petjada modernista en alguns dels edificis que, creuem els dits, a hores d’ara encara s’han pogut salvar de les malvestats i les contínues desfetes urbanístiques. Salvaguardats de la ignorància.

Els periodistes preguntaven a escriptors, floristes, llibreters, editors i lectors què els semblava la nova ubicació. Els agrada? La resposta es pot dir que ha estat gairebé unànime.

Sant Jordi ha arribat a la rambla per quedar-s’hi. El regidor de cultura de la Paeria, Jaume Rutllant, va assegurar que el govern estudiarà en el futur convertir la rambla en un eix cultural.

En un futur? Un temps verbal que, en aquest cas, no té suc ni bruc si tenim en compte que el museu Jaume Morera sembla dormir el son dels justos. El veurem algun dia, senyor Rutllant?