VIURE PER VEURE
Lleida, ciutat bruta
Ben mirat, el títol d’aquest article no és prou explícit i tampoc és just amb la capital de Ponent. Us demano excuses d’entrada per si algú se sent ferit en la seva devoció vers la nostra ciutat.
Teniu raó els que penseu que els culpables del per què una ciutat en concret duu la llufa de “bruta”, és a dir, mancada de neteja, té noms i cognoms, però llistar-los hauria estat impossible en un capçal que obliga l’articulista a la major brevetat possible. N’hi ha que diuen que Lleida sempre ha sigut una ciutat bruta.
De fet, crec recordar que aquest mateix diari, l’any 2019, va elaborar una enquesta on interpel·lava els lectors amb la següent pregunta: “Creu que Lleida és una ciutat bruta?” El resultat va ser concloent perquè el 84,75% afirmava que sí, que la ciutat era un niu de brutícia, enfront un 12,52% que responia negativament i un 2,72% que ni sí ni no ni tot el contrari. Acompanyaven l’enquesta uns quants comentaris que apuntaven amb el dit els incívics i també l’empresa concessionària del manteniment i neteja de la ciutat.
Crec que estarem d’acord que Lleida no és un exemple de ciutat neta. Només cal passejar pels seus carrers, places i avingudes per constatar-ho.
Una barreja d’elements s’acumulen pel terra que, si us plau per força, el vianant ha d’anar sortejant com si jugués al palet. Als papers, llaunes de begudes, ampolles de plàstic, xiclets enganxats al paviment, plàstics voleiant com papallones i tifes de gos que els propietaris incívics no recullen, la pandèmia ha afegit màscares quirúrgiques.
Un fàstic tot plegat que et treu les ganes de passejar i que et fan pujar els colors a la cara cada vegada que vols ensenyar la ciutat a algun familiar o amic. Si la ciutat està bruta és per culpa de la gent que l’embruta.
És d’una lògica incontestable, oi? És encomiable que s’anunciï que els treballadors de la brigada d’obres de la regidoria d’Urbanisme de l’ajuntament estan instal·lant un centenar de papereres en diferents punt de la ciutat, on s’ha detectat que el nombre era insuficient. Sense deixar d’aplaudir la iniciativa, ja avenço que no servirà per res i que seguirem patint la manca de civisme d’una part de la població.
I deixo per un altre dia la brutícia de les façanes. Pintades, cartells, adhesius i pancartes que embruten el paisatge urbà.
Apa, us desitjo una bona entrada de setmana i camineu amb el cap a terra... No fos cas...