El rebut de la llum

Asseguda a la cuina, m’entretinc mirant com la rentadora va donant voltes mentre rumio si he fet prou bé de posar-la en marxa a aquesta hora. Abans de prémer el botó d’inici del programa de rentat, he volgut tornar a repassar els consells de l’Organització de Consumidors i Usuaris fruit d’un estudi de càlcul amb el qual estima que, traslladant tot el consum dels aparells que més consumeixen al cap de setmana, em puc estalviar una morterada d’euros al cap de l’any.

Segons ells, els de l’OCU, com volent rebaixar l’estat de nerviosisme que ha aixecat entre els consumits consumidors el nou rebut de la llum, asseguren que tot és qüestió d’hàbits. Modificar els teus mals hàbits i allà pau i aquí glòria.

És a dir que, segons ells, tot es tracta de saber en quin moment del dia o de la nit has d’engegar la rentadora, el forn, l’assecadora o l’aire condicionat. M’assegura l’informe que si soc una consumidora responsable, fins i tot, podré fer un raconet amb els euros que m’estalvio.

Com que això de l’estalvi ja m’agrada, em vaig afanyar a confeccionar una graella amb els tres conceptes que els amos i senyors del negoci de les elèctriques ens han adreçat: l’hora punta, l’hora plana i l’hora vall. Amb aquesta graella a la mà i els consells de l’OCU, senyores i senyors, ja els avanço que aquest estiu suaran la gota grossa perquè a les hores de màxima calor, ja saben, quan a les terres de ponent cau un sol que esquerda les pedres, no siguin agosarats d’encendre l’aire condicionat perquè de les 10 a les 14 i de les 18 a les 22 hores de dilluns a divendres és hora punta, és a dir, la més cara.

I si volen cuinar i necessiten utilitzar el forn elèctric per fer un bon rostit, ho hauran de fer a partir de les dues del migdia si no volen que la seva factura s’enfili amunt, amunt, com un globus ben inflat. I vagin preparant els guants de goma de tota la vida i començar a fregar plats a mà perquè, en el cas que vulguin utilitzar el rentavaixelles abans de les dotze de la nit ja han begut oli i, com nens dolents, rebran un bon clatellot a la seva factura de la llum.

Tant és que a l’Estat espanyol hi hagi 2.600 hores de sol l’any o que anem a la cua de les renovables de tot Europa, el més important és que vostè segueixi pagant i callant, que d’aixecar-li la camisa ja se’n cuiden les cinc companyies que tenen el monopoli.