La gota malaia

Alguns de vosaltres recordareu el programa. L’emetia la Televisió Espanyola pels voltants dels anys vuitanta, concretament de 1981 a 1982, i es deia Lápiz y papel. Es tractava d’un concurs on un total de vuit participants s’enfrontaven a tot un seguit de proves en un procés d’eliminació continuada fins que un dels vuit aconseguia el pòdium de guanyador. Les proves eren diverses. Des de les físiques, d’habilitat fins a les de coneixement dins de l’ampli ventall cultural. El concurs comptava amb un personatge que hi afegia un toc d’humor. L’actor i humorista argentí Joe Rígoli es va fer famós a principis dels anys setanta en el seu paper de Felipito Takatún i amb la frase “Yo sigo”, que repetia al final de la seva intervenció còmica. A casa ens agradava aquest programa. El meu pare es posava davant del televisor i, de cop i volta, es convertia en el concursant novè, disposat a encertar totes les preguntes sense moure’s del sofà del menjador. Una vegada recordo que es va quedar rumiant una pregunta que no va saber endevinar. Tampoc no van saber respondre-la els concursants, i quan, finalment, el presentador va posar llum a la foscor, el meu pare es va aixecar del sofà d’un bot i va apagar la televisió assegurant que “en aquesta casa s’ha acabat de veure aquest programa mentider”. Mai no he pogut oblidar aquella pregunta: “Quin rei espanyol va unificar la llengua a Espanya?” La resposta del presentador, segons ell correctíssima, va ser: “Alfons X el Savi!” Amb els anys vaig entendre el perquè del seu emprenyament. Alfons X mai no va ser rei d’Espanya, entre d’altres coses perquè del 1252 al 1285 el concepte d’Espanya, ni Espanya, no existia, sinó que era rei de Castella, on l’únic que va fer va ser declarar el castellà idioma oficial de la seva cort, en substitució del llatí. A casa nostra, a Catalunya, el castellà no és que ni tan sols no es va unificar, sinó que ni tan sols era conegut. El record d’aquella malèvola pregunta i la corresponent resposta m’ha vingut al cap aquests darrers dies amb l’enrenou de la selectivitat i la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha obligat el govern català a facilitar els enunciats dels exàmens també en llengua castellana, en un altre intent d’anorrear la nostra llengua. És la gota malaia. La que sempre se n’acaba sortint i no pas per la seva força, sinó per la seva constància.