Cultura, vinyes, paisatge

Entre els versos d’un poema d’Unamuno hi trobem que les coses naturals sempre tornen. Possiblement tot en aquest món es podria definir a partir de la senzillesa de les coses. Del que tenim a l’abast. D’allò que tenim a tocar i només per aquesta proximitat, pel seu gran pecat de la quotidianitat, l’ignorem i a voltes fins i tot arribem al menyspreu.

Dissabte, tocats per la marinada que començava a bufar, el paisatge de la Pobla de Cérvoles era un bàlsam pels nostres ulls. La comarca de les Garrigues, on de ben segur Nostre Senyor hi va voler fer parada i fonda per guarnir-la del bo i millor que va poder aplegar i, asseguts entre el rocam, les olors de la farigola, l’espígol, el romaní i l’espernallac ens vam acompanyar en un recorregut únic organitzat pel la Sara i el Joan, dos bons amics amants de la cultura i uns dels promotors culturals que ja fa anys que van deixant petjada a Catalunya.

El Mas Blanch i Jové es perfila delicadament entre les oliveres i els ametllers, en una corba sinuosament marcada sense que la seva magnificència pertorbi la calma de l’entorn. La pau i la serenor que s’hi respira s’enfila per la Vinya dels Artistes, a mesura que els assistents caminem en un viacrucis en homenatge a l’enyorat creador, Iago Pericot, un home inclassificable i per això, únic. El recorregut ens condueix d’estació en estació, impregnats per la màgia dels cants que ascendeixen fins a tocar uns núvols inexistents.

Tot es fa cultura i tot és cultura perquè així ho han volgut els seus creadors. Els camins ens porten per les terres de la creació i les escultures ens envolten i ens contemplen. Majestàtiques. Altives. Anem marinant la travessa amb els vins del celler. Tot plegat una meravella que frega la perfecció. Un sotrac per als nostres sentits. El teatre omple l’escenari a l’aire lliure amb un ventall d’actors i actrius que reprodueixen el seu llegat artístic i personal. I l’esclat final arriba amb l’emplaçament definitiu de la peça escultòrica La Guillotina, una obra d’art per forma i per concepte, que alguns encara recordaran del Festival Grec de l’any 2014, una veritable catarsi d’alliberament col·lectiu.

I a tocar de casa, les bondats del quilòmetre zero, van tornar a donar una lliçó d’humilitat a tots aquells que encara pensen que no hi ha vida fora del circuit Barcelona-Girona. De les comarques de Lleida al món.