Vae victis

En la monumental obra de l’Estat romà, l’historiador Titus Livi narra com Breno, el cap dels gals, va creuar els Apenins fins a arribar a Roma, convertint-se en el primer bàrbar que va gosar saquejar-la.

Abans de rendir-se, el poble romà es va refugiar al Capitoli, on va resistir uns llargs i tràgics sis mesos. Sota l’amenaça de destrucció de la ciutat, els romans van pactar lliurar-los mil lliures d’or, però quan els gals pesaven l’or, els romans es van adonar que els gals feien servir una mesura falsa i van protestar enèrgicament.

El vencedor Breno per demostrar-los qui a partir d’aquell moment podia fer i desfer, va posar la seva espasa damunt la balança, que, lògicament, es va inclinar al seu favor.

Victoriós Breno va pronunciar llavors una frase lapidària: “Vae victis” (Ai, dels vençuts!), per demostrar als pobres romans qui tenia el poder i que els vençuts com ells no tenien altre remei que el de resignar-se a la seva dissort. El primer missatge institucional del president Pere Aragonès, amb motiu de la Diada de l’11 de setembre, estava impregnat d’aquest acomplexament i impotència argumental que delata el vençut.

La reiteració fins a l’extenuació de les mateixes frases mastegades llençades a un auditori que se sap esgotat i emprenyat alhora no són la fórmula més encertada per aixecar els ànims.

Dedicar tot el discurs presidencial a fer veure que treus pit però evitant en tot moment aixafar cap ull de poll perquè no fos cas que és a hores d’ara la gota que fa vessar el vas de paciència de molta gent. El bla, bla, bla d’una “crida a una aliança entre institucions, partits, societat civil i ciutadania, per fer inevitable un referèndum”, quan els partits i les institucions s’estan barallant públicament és un insult precisament a la societat civil i la ciutadania que esmenta el Molt Honorable President de Catalunya.

El final de la història del gal Breno s’explica en una llegenda en què s’afirma que qui realment va salvar Roma no van ser els soldats ni tampoc els gossos que havien de vigilar el Capitoli, sinó uns gansos que hi havia dins del temple de Juno.

Com a agraïment, els romans van instaurar el supplicia canum, que consistia en el sacrifici dels gossos del Capitoli que no havien sabut defensar la ciutat davant l’atenta mirada dels salvadors, els gansos del temple.