VIURE PER VEURE
El refinament del gust
Al Priorat hi ha tresors que van més enllà dels seus vins i les filigranes arquitectòniques dels seus cellers i cooperatives o de la diversitat del paisatge serpentejant de vinyes. Com en els pots petits on s’amaga la bona confitura, en un carrer estret de Poboleda, envoltada pel riu Siurana i les carenes i cims del Montsant, fa deu anys que va fer el seu niu una botigueta que sembla sortida d’un conte de fades. Amb el nas empegat a l’aparador de la xocolateria, les aromes del cacau traspassen parets i envans fent-se impossible passar-hi de llarg. I per quin motiu hauríem de resistir la temptació d’assaborir la barreja de la xocolata amb el vi dolç o de la farigola i el romaní, o la negror d’un 90% de cacau barrejat amb la fruita confitada i els licors, llavors, mel i caramel? Potser va ser entre les pàgines del Refinament del gust, el primer llibre de l’escriptor John Lanchester, on vaig descobrir la meva passió per la cuina.
Entre fogons, plats i olles que fumegen, la història de la humanitat ha anat bastint un imaginari col·lectiu de colors, sabors, imatges i paraules amorosides pels polsims de sucre i canyella i regat pels millors brous de les nostres àvies. Lévi-Strauss declarava la cuina com el punt on la natura s’entrecreua amb la cultura.
Quan Julie Powel a la pel·lícula Julie&Julia es proposa cuinar en 365 dies totes les receptes que es recullen en el llibre L’art de la cuina francesa escrit l’any 1960 per la cuinera Julia Child, el que pretén en realitat és fugir d’un món laboral, rutinari, repetitiu i terriblement avorrit, per entrar de ple en la màgia de la cuina a partir d’un projecte ambiciós i aparentment impossible. Tan ambiciós i aparentment impossible com el que finalment aconsegueix Vianna Rocher (interpretat per la meravellosa Juliette Binoche) i la seva filla Anouk quan arriben a Lansquenet, un poble trist i avorrit on res no ha canviat en els darrers cent anys, per obrir una xocolateria màgica. Vestides de caputxetes vermelles, mare i filla trenquen l’ensopiment dels seus habitants amb un do especial. L’art de fer possible els seus desitjos amb la millor de les medecines. El dolç personal. Únic i intransferible. Com fa la cançó; amb una mica de sucre tot passa millor. La fórmula de la Mary Poppins que va aconseguir elevar als altars la factoria Walt Disney Studios amb tretze Oscars.