Malestar en els museus

Jean Clair (París 1940) va ser el conservador del Museu Nacional d’Art Modern de París i director del Museu Picasso. Al seu prestigi com a conservador es pot afegir una indiscutible vocació de divulgació pedagògica en diversos museus, especialment en els nord-americans, que l’ha convertit en un referent en la museística internacional. Quan es va decidir a escriure el llibre que ara tinc a les mans i que us recomano, entre el món dels especialistes ja corria la brama de la necessitat urgent de fer una reflexió profunda sobre els museus. Malestar en els museus (Ediciones Trea. 2007) denuncia aquest neguit pel present i futur degut a l’ús pervers de les infraestructures museístiques i dels seus fons. La proposta d’instal·lar una franquícia del Museu de l’Hermitage a Barcelona va tornar a reactivar el debat sobre el paper de la cultura en general i, en particular, el paper dels museus. Un model cultural o un model turístic? L’experiència personal em fa arribar a la conclusió que prima el segon model per sobre el primer ja que és completament impossible poder contemplar amb tranquil·litat les obres que figuren en les guies turístiques. El malestar físic que representa haver de suportar les interminables cues, el ramat de turistes que desfilen apressadament fent-se selfies amb els mòbils com si el món s’acabés i que, quan el guia els ho ordena, s’apleguen davant de quadres dels quals ho ignoren tot: autor, referència i transcendència històrica, desvirtuen totalment l’origen pedagògic pel qual els museus van ser creats. El patrimoni cultural interessa al polític de torn? Clair denuncia l’abandó de les administracions públiques pel desinterès sostingut posant com a exemple el que ara ja és una realitat: el projecte d’un Museu del Louvre a Abu Dhabi amb la cessió de col·leccions públiques i acompanyat de ressorts i platges artificials que fan inviable la visualització de les obres a moltíssima gent que han ajudat a conservar-les a través dels seus impostos. Pervers, oi? Saif Saeed Ghobash, director de Turisme i Cultura d’Abu Dhabi, en un atac de sinceritat ja va manifestar el dia de la inauguració que les obres “públiques” ajudarien a atreure un altre tipus de turista durant el temps que aquest visita el país del petroli. Una perversitat més en un món on el patrimoni cultural i la cultura en general semblen no formar part de les obligacions dels polítics. I així ens va. Un univers de xaiets obedients i ignorants.