Ells, elles, ellis

L’absurditat humana no té límits fins al punt que mai no et deixa de sorprendre. En una societat líquida com la nostra, sovint l’atreviment i el desconeixement s’imposa per damunt del coneixement i la ciència i llavors ja tenim servit el debat de torn. Recorden la bogeria lingüística de la primera sessió del debat d’investidura de l’actual president del nostre país, Pere Aragonès? Una mena de Tetris en directe que feia més o menys així: “Benvolgudes (?) companys i benvolgudes companyes, benvolgudes diputades i benvolguts diputats, autoritats, expresidents de la Generalitat, expresidents i expresidentes del Parlament, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, molt bon dia a totes...” Esgotador. Si hagués presenciat el discurs Don Cicuta de l’Un, dos, tres, responda otra vez, hauria fet sonar la campana fins a trencar-li el batall. Per aquells que encara dubteu de l’absurditat d’aquesta mena d’invent mal anomenat “inclusiu” que no fa d’altra que discriminar encara més les dones i els col·lectius anomenats “no binaris”, us recomano el llibre Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana (Ed. Empúries 2013), on una dotzena de professionals de la llengua, coordinats per la lingüista Carme Junyent, analitzen tots els aspectes d’aquesta qüestió i fan una aportació capital per resoldre un dels debats més vius, més amplis i més plens de malentesos de tots els que suscita l’ús corrent de la llengua. La moda d’aquest malentès pot provocar que et vegis gairebé agredit si rebutges la seva absurda utilització. És Junyent qui posa llum a les ombres quan afirma que, en substituir el terme sexe pel de gènere en molts contextos on en realitat s’estava parlant de sexe, es va anar creant una confusió que s’ha anat empeltant en la societat. Desdoblar en femení i masculí ha arribat a l’absurd que molts professors quan en una classe diuen “nens, heu de fer això o allò...”, les nenes no ho fan perquè no se senten interpel·lades. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va fer servir la fórmula totis durant els actes de la setmana de l’Orgull, anant més enllà de la de tots i totes, per tal de donar peixet a l’auditori LGTBIQ+ integrat per aquelles persones que es consideren no binàries, és a dir, que no se senten identificades amb la categoria home-dona. I embolica que fa fort.