Viure al revés del món

En l’àlbum, Vivo.. para contarlo, el grup musical Fito&Fitipaldis interpreta una cançó, La casa por el tejado, que sovint em recorda que potser sí que vaig errada i que en realitat soc jo la que pretén viure al revés del món. Un cant poètic de mirada de retrovisor, on l’experiència de la vida aconsegueix la revisió dels anys passats, dels errors i dels encerts, aprenent a cosir i a tornar a recosir l’ànima trencada. I és entremig d’aquests laments on m’identifico amb la raresa d’aquell que canta la seva incredulitat davant d’un món que ja no entén. Em passa com els membres d’aquest grup; que ja no sé si el món està al revés o si soc jo la que està de cap per avall. M’hauré convertit en una persona rara? Rara defineix una persona extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú. És així com els anys m’han transformat fins a fer-me una persona, podríem dir, no gens comuna? Jo m’oposo al fet que se’m pengi aquesta llufa que, crec, no m’escau ni em fa justícia però, si analitzo amb objectivitat el meu comportament diari, la meva rutina, he de confessar amb la mà al cor que sí, que m’he convertit en una persona que navega contra corrent en una societat que ja no reconec. Algunes persones de bona fe m’han recomanat que no sigui tossuda i que és millor remar a favor del vent que no és altra cosa que plegar-se a aquesta societat nova, sense formes ni bones maneres. Potser sí que els hauria de fer cas però com que de tant en tant encara ensopego amb gent com jo, gent que també té la sensació de viure de cap per avall, em sento amb prou forces per continuar amb la defensa de costums tan arrelats com les convencions, el civisme i l’autoritat. Ja sé que som pocs els que encara sabem que pel carrer hem de caminar per la nostra dreta i que la constància en aquest acte de civisme ens comporta el martiri d’haver d’anar sortejant la gran majoria de la gent, però en què ens convertiríem si cedíssim a l’anarquia del campi qui pugui? M’he convertit, em diuen, en una clàssica. On vas tractant de vos? No veus que el tractament de vostè ja no es porta? Tutejar és com menjar amb les mans. La mala educació guanya terreny en una societat que ha perdut les formes i les bones maneres. I per això la pèrdua de les convencions ha fet que l’incivisme desacomplexat, acompanyat d’una manca total d’autoritat, hagi guanyat tots els àmbits de la nostra societat.