La primera víctima: la veritat

A la República, Plató assegura que, en tots nosaltres, també en els homes bons, hi ha una natura de bèstia salvatge, sense llei, que guaita quan estem dormint. No hi ha homes bons ni dolents quan es tracta de parlar de lluita armada perquè la mateixa definició de la guerra no té cap connotació positiva. Per això pretendre analitzar els conflictes bèl·lics des de les emocions condueix a la pèrdua de l’objectivitat.

El que sí que està clar és que les guerres comporten víctimes i, tal com mana el manual d’instruccions, la primera que cau en el camp de batalla és la veritat. És a dir, allò que realment és. La realitat dels fets.

Hi ha un exemple flagrant d’usurpació de la paraula “veritat”. Poques vegades una paraula havia estat tan buidada del seu contingut i substituïda per la definició de la seva contrària, en aquest cas la “mentida”. El règim soviètic a l’antiga URSS, un diari vinculat al Comitè Central del Partit Comunista entre 1918 i 1991.

El Pravda que en llengua russa significa “veritat”. Un mitjà que s’atorgava la possessió de la veritat. L’única veritat.

La seva. La dictada pel règim comunista. Les fonts oficials.

Els comunicats oficials. La veu, els ulls i les orelles. I la veritat aleshores és substituïda per la desinformació, la propaganda, les imatges i els vídeos falsejats amplificats per les xarxes socials.

Mentides en temps de dictadura i mentides en temps de democràcia. Els assassins de la veritat no descansen en temps de pau ni tampoc en temps de guerra. La veritat es dessagna enmig del fangar dels interessos particulars.

“La veritat us farà lliures”, podeu llegir a l’Evangeli de Joan (Joan 8, 31-32), per això, perquè la llibertat és un enemic a combatre, cal amagar la veritat. TV Rain, la darrera televisió independent russa, va deixar d’emetre aquest cap de setmana arran de la persecució soferta per part de la fiscalia general de Rússia, que l’acusava de desinformar sobre la invasió a Ucraïna perquè no havia acatat la censura del Kremlin. Els periodistes de les principals cadenes americanes, canadenques i europees van decidir deixar d’informar de manera temporal després de l’aprovació de la llei que preveu fins a quinze anys de presó per difondre el que el Kremlin considera “informació falsa”.

I la mentida gairebé sempre acaba guanyant la partida perquè, com va dir Hitler: “Quan hàgim guanyat, ningú no ens demanarà comptes.”.