El dia de la marmota

De llibres que en parlen n’hi ha un bé de Déu, però només cal llegir L’esperit de Josep Trueta, d’en Josep Maria Prim (Pagès Editors, 1997) per concloure que la catalanofòbia forma part de l’epicentre d’aquest invent extractiu anomenat Espanya. És a dir, l’òrgan central i motor del seu aparell circulatori, perquè, sense aquest element atiador de sentiments primaris, la continuïtat de l’Estat espanyol tal com és actualment, esdevindria impossible. La troballa suada d’un enemic comú, imaginari, és clar, però tanmateix força reeixit, ha estat al llarg de la història un recurs fabricat intel·ligentment per ser entregat, mastegat i devorat per les masses de carn ensinistrades per no pensar qui és el que en realitat els està aixecant la camisa.

Tot i que el que va cardar més llana va ser el nazisme del Tercer Reich recollint els fruits salvatges de les llavors d’un antisemitisme que sembla tornar a estar en plena floració, la pràctica de l’hostilitat, prejudici, odi i persecució institucionalitzada i, sovint, violenta contra els vençuts, no és pas un invent d’aquests que es pensen que poden anar pel món parlant només “la lengua que nos une”, tal com presumeix el Preparao, i, per tant, no cal atorgar-los cap mena de mèrit pel seu copiar i empegar del mètode clàssic de tota la vida. Convertir la víctima en botxí és la clau d’aquest pervers i exitós invent. És la clau de volta de tot plegat.

L’antisemitisme va convertir el jueu en l’enemic públic número u. I l’anticatalanisme sistemàtic i permanent ha elevat els catalans al pòdium d’honor. Cap premi Nobel per als catalans encara que el mètode Trueta salvés cames i braços a milers de ferits durant la segona guerra mundial.

Pobre Valentí Almirall reclamant l’any 1896 en nom de la llibertat poder parlar i escriure com millor ens sembli. Davant d’un públic entregat però vigilat pels que sempre mostren les urpes esteses, Almirall va pronunciar un discurs a l’Ateneu Barcelonès reivindicant un impossible. Llibertat? I en català? Però on s’és vist? Sembrar catalanofòbia és garantia d’èxit. De collita abundant. Ben regada per frases mentideres, pudents i infectes però que, com per art de màgia negra, es transformen en vots curulls de misèria humana. La campanya d’Andalusia n’és un bon exemple. I les associacions, cases i centres regionals d’Andalusia a Catalunya muts i sords.