L'habitant de la Seu Vella

Hauria estat un bon paer en cap. Sovint em trobo persones que ho saben reconèixer. “Sí, hauria estat un bon paer en cap”, em diuen. I jo tampoc no en tinc cap dubte. En Josep Varela i Serra hauria estat sense cap mena de dubte un magnífic alcalde de Lleida. Tal vegada un dels millors. Ho tenia tot per ser-ho: entusiasme, projecte, coneixement històric de la ciutat, treball constant i incansable i, per damunt de tot, les ganes de servir la capital de Ponent i, per extensió, Catalunya. I tot i posseir totes les qualitats per arribar a aconseguir-ho, finalment, no va poder ser. Sempre n’he donat la culpa a la pròpia ciutat (als votants, és clar), aleshores tan entregada al faraó Antoni Siurana que es passejava pels barris com un reietó, imitant, sense ser-ne conscient, el ministre Fraga Iribarne quan aquest assegurava que el carrer era seu, acompanyat dels presidents de les associacions que li reien totes les poca-soltades perquè per a això, precisament, hi eren.

El perquè de tot plegat era que en Josep Varela estava fet d’una altra pasta i ni els propis de casa seva el van arribar a entendre fins al punt que, alguns d’ells, van demostrar un entusiasme interessat per posar-li pals a les rodes. El recorregut autobiogràfic del seu darrer llibre L’habitant de la Seu Vella (Pagès Editors, 2022) i que presenta aquest proper dijous a les 7 del vespre a la llibreria Caselles, és una prova que no pot donar lloc a dubte de la consistència del seu autor. Com una casa ben bastida.

Totèmica. Amb fonaments arrelats a la terra, en Varela ens descriu la seva infantesa, joventut i maduresa convidant-nos a passejar amb ell pels carrers i les places d’una Lleida que tal vegada ja no existeix. Amb una memòria envejable, que sempre li he admirat, els noms de les botigues i dels seus propietaris van lliscant entre els fulls de la nostàlgia i de l’enyor per aquells temps on tot era encara possible.

Amb l’esperit tranquil de qui sap que ha fet tot allò que ha pogut per aconseguir el somni d’una Lleida endreçada i culta, en Josep Varela en cap moment defuig la veritat ni tampoc fa cap intent d’emmascarar-la. Decidit i valent l’exposa sense embuts ni mitges paraules per allò de quedar bé amb tothom. Quan cal, posa el dit a la nafra i ho fa sense amagar noms i cognoms perquè és el que s’espera d’una autobiografia que pretén perdurar en el temps. Una lectura imprescindible que us recomano vivament.