Una cimera... per comprar armes

L’escriptor Tagore va deixar escrits farcits de frases immortals. Màximes que han esdevingut perennes en la realitat dels humans. En el seu dia. En la seva lenta i inexorable decrepitud ancorada a les mans estèrils dels nostres (des)governants. La referència constant al repte de perseverar en la veritat, cada vegada més amagada i pervertida per la mentida, ens apel·la directament quan assegura que, “si tanques la porta a l’error, la veritat es queda fora”. A banda de la visita al Museu del Prado amb foto de família inclosa dels caps d’estat i els caps de govern, em poden dir que han fet aquesta colla durant la cimera de l’OTAN d’aquest cap de setmana a la capital del regne del Preparao/Campechano? Doncs res de bo.

per a nosaltres, els que ara mateix hem complert religiosament el nostre deure amb l’Agència Tributària i amb la clatellada de la Renda tal com ens van voler vendre l’any 1978 l’empresa de publicitat Agencia Delvico de l’empresari Stanley Bendelac i el ministre d’aleshores, Francisco Fernández Ordóñez, que, valent ell i traient pit, també es va atrevir a assegurar en veu alta, i que el temps ha demostrat que s’agafa primer un mentider que un coix: “Aquí, en España, paga hasta el rey.” Santa paciència Déu nos ens do! Doncs bé, els membres que s’han passejat gratuïtament pel Museu pagat entre tots (bé, una mica pel catalans.. ja se sap) i que poso les mans al foc que no van abonar cap mena d’entrada van aprovar davant de l’estarrufament dels Estats Units, el gran guanyador d’aquest desastre econòmic, un nou concepte estratègic. I què és això? Doncs tot plegat una altra aixecada de camisa que, amb l’excusa dels nous reptes del segle XXI, és a dir, els papus de Rússia i la Xina, cal escurar encara més la butxaca eixuta dels pressupostos estatals amb un augment de la despesa militar perquè, pel que es veu, amb la despesa militar del Pressupost 2022 pactat entre PSOE i Unides Podem de 22.796 milions (un 124% més del que s’assignava a Defensa el 2021) no n’hi ha prou.

Resumint i perquè ens adonem de com ens toregen: un de cada cinc euros que inverteix l’Administració Central té una finalitat militar. I entre quadre i quadre encara hi ha hagut temps perquè Suècia i Finlàndia pactin amb Erdogan que Turquia pugui continuar massacrant el poble kurd, que es resisteix a deixar de desaparèixer. I avall que fa baixada!