SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Era alt, molt alt i amb un somriure que conformava tota la seva inabastable personalitat. Sempre endavant, era la seva bandera, el seu estel. Era. Així era l’Espar Ticó. Era perquè el passat dissabte ens va deixar als 94 anys amb l’esperit jove i fort d’una joventut que mai va voler abandonar. No sé pas si aquesta Catalunya nostra que ell estimava fins al punt de dedicar-li la vida tindrà el seny d’omplir carrers, places i avingudes amb plaques que honorin el seu bon nom. Permeteu-me que ho dubti. Ja se sap que aquells que han lluitat pel nostre país sovint són menystinguts i oblidats mentre els que l’han atacat o, simplement, en són aliens, gaudeixen dels honors i els seus noms llueixen sine die a les guies de carrers de les nostres ciutats. Ha mort Espar Ticó. L’home sempre present en una Catalunya catalana. L’home que va ser el primer que s’aixecà de la cadira per cantar els primers versos d’en Maragall amb El cant de la senyera als Fets del Palau davant dels ministres de la dictadura. L’home perseguit pel franquisme que va haver de fugir per evitar l’empresonament. L’home que va crear Cavall Fort, la revista que va omplir hores de lectura durant la meva infantesa. L’home que va obrir la llibreria Ona on només es venien llibres en la nostra llengua. L’home que va situar la cançó catalana al mapa quan va fer mans i mànigues perquè Se’n va anar, interpretada per Salomé, guanyés el 5è Festival del Mediterrani de l’any 1963 i que cinc després es va agenollar davant d’en Joan Manuel Serrat per pregar-li que no cantés el La, la, la en castellà en el festival d’Eurovisió, que, finalment, va interpretar la cantant madrilenya, més coneguda pel nom artístic de Massiel. L’home irreductible, de conviccions fermes, permanents, inalterables. Empresari, catòlic, catalanista i, per tant, víctima d’aquells que els tres conceptes els produeix urticària. L’home que va crear la discografia Edigsa, la plataforma de la Nova Cançó. L’home emprenedor, creador del diari Avui, gerent del Congrés de Cultura Catalana, dels Estudis Nacionalistes. L’home que va formar part de la creació de Convergència Democràtica de Catalunya. L’home empresari que va aconseguir que el ball més bell dels que es fan i desfan inaugurés la cerimònia dels Jocs Olímpics. L’home defensor de la justícia, de la veritat sense embuts. Llegiu-lo si el voleu conèixer. Llegiu-lo per saber. Llegiu-lo.

tracking