Salvem el soldat Ryan

El documental de tres episodis que, si en teniu ganes i no teniu res més a fer, podeu veure a HBO Max, resumeix amb un títol que no respon a l’objectiu real, Salvar al rey, el cordó sanitari per terra, mar i aire al voltant de la figura del Campechano que comença amb l’etapa de protegit i sota la tutela del dictador Franco i finalitza amb la seva abdicació i els escàndols que, com la gota xinesa, anaven sortint a la llum pública. A banda de la que, segons la plataforma, és una fascinant història d’espies, conspiracions i pactes de silenci que, explicat de viva veu pels entrevistats, tota la maquinària de l’Estat (els sona d’alguna cosa?) s’afanyava per protegir i amagar el cap d’estat dels seus propis actes i d’ocultar els seus escàndols, el que més sorprèn és veure com gairebé tots ells s’espolsen les seves responsabilitats en un exercici d’hipocresia col·lectiva que provoca arcades de vòmit. Alguns d’ells, amb l’objectiu de salvar el cul mostren, sense cap mena de vergonya, estar totalment escandalitzats per aquest pacte de silenci al voltant del Borbó quan el testimoniatge que ells mateixos aporten dona constància que ells mateixos formaven part d’aquest pacte de silenci.

Periodistes, mitjans de comunicació, agents del CESID, càrrecs polítics, amants, comissions i tripijocs. Tothom ho sabia però tothom callava. Ofensiu és comprovar la barra d’alguns d’ells, que van contribuir a tapar documents davall de la catifa i que fingeixin ara conèixer-los per primera vegada.

Molt interessant el moment que un dels entrevistats, un exagent del CNI, no només afirma la participació del Borbó en el 23-F sinó que el considera motor del cop d’estat. Però el perquè de tot plegat no és que el documental intenti fer un acte de revisionisme audiovisual tafaner explicant-nos allò que ja sabem, sinó que el moll de l’os d’aquest reportatge és que sembla encarregat per la Casa Reial per salvar el Preparao per al qual també l’Estat ha establert un altre cordó sanitari.

La voluntat de fer net per així poder continuar amb la farsa de la Corona que és la cirereta d’un pastís molt lucratiu per als de sempre. Una operació de rentat de cara d’una institució reial que porta massa llufes a l’esquena i, pel que fa als catalans, sempre ens produirà urticària.