L'antisemitisme de l'esquerra

En un interessant article publicat a la revista cultural Núvol, Matthew Tree posava el dit a la nafra assenyalant amb contundència l’antisemitisme de l’esquerra catalana, afirmant que l’odi cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, que al llarg del temps s’ha disfressat de diverses maneres, en la variant catalana és d’un antisionisme genèric, poc informat i pseudoprogressista. A aquesta afirmació que comparteixo, hi afegiria l’atreviment i la gosadia amb què, amb una ignorància històrica que fa feredat, alguns d’aquests happy flowers opinen alegrement fins al punt que, enmig d’una sobretaula, he arribat a sentir que potser ja n’hi havia prou del tema de l’Holocaust perquè fixa’t tu el que fan ells amb els pobres palestins. De tant en tant, aquesta obsessió incrustada en el pensament ideològic de l’esquerra tronada apareix, a manera de persecució institucionalitzada, en forma de proposta de resolució en aquells organismes on aquesta té representació.

La darrera proposta presentada pels grups parlamentaris d’ERC, la CUP i En Comú Podem a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació i que el PSC votà a favor s’atrevia a afirmar que el sistema que Israel aplica als “territoris ocupats” equival a “un crim d’apartheid”, provocant un conflicte institucional amb Israel que ha obligat la consellera d’Afers Estrangers de la Generalitat, Victòria Alsina, a desmarcar-se de la resolució afirmant en una entrevista al mitjà israelià 24 News “que aquesta no és la posició del govern català ni dels catalans”. Aquesta obsessió malaltissa de l’esquerra catalana que, amb els seus actes, pretén negar el dret a existir de l’estat d’Israel i que el representa com el dimoni escuat i els palestins com els bons de la pel·lícula oblida o ignora la denúncia d’Amnistia Internacional per la corrupció i la vulneració de drets fonamentals per part de les autoritats palestines, unes autoritats que, contràriament a les d’Israel, no tenen res de democràtiques. Com també obliden o ignoren l’acceptació per part d’Israel d’un estat palestí, una acceptació que Jordània i Egipte va respondre envaint el territori que Nacions Unides havia destinat als àrabs palestins i implantant règims dictatorials.

O quan l’any 1941, el gran muftí de Jerusalem, líder dels àrabs palestins, s’alià amb els nazis per exterminar els jueus de Palestina. Angelets...