Un món feliç

Ben allunyada de l’argument del llibre més conegut d’Aldous Huxley, una de les novel·les de ciència-ficció més celebrades del segle XX, un món feliç podria ser aquell on cap ésser humà hagués de tornar a treballar per obligació. Un món on totes les necessitats estiguessin cobertes perquè, per exemple, els Estats ingressarien als nostres comptes corrents els diners suficients per cobrir les nostres necessitats. S’imaginen? Mai més ens hauríem d’amoïnar per pagar les factures ni per trencar-nos el cap per veure com coi paguem la hipoteca! Deixaríem de tenir malsons amb els rebuts del gas, de l’electricitat, de l’aigua i la cistella de la compra. Seríem com els coronats que mai no han tingut un rebut a les seves mans reials i desconeixen la màgia de prémer un botó i que la centrifugadora de la rentadora comenci a fer girar el comptador de la llum com si s’hagués tornat boig. Un món sense despertador, amb vacances perpètues, sense rellotge i amb temps il·limitat per fer el que et vingui de gust, sense haver-te d’amoïnar per un futur incert i gens engrescador. Però com? Potser la intel·ligència artificial n’és el desllorigador. La resposta a les pregàries d’aquells que cada dia tenen la temptació de llençar el despertador per la finestra. El desplaçament de la mà d’obra humana a favor dels robots és una realitat que amoïna per la pèrdua de llocs de treball, sobretot els d’aquelles persones més vulnerables del mercat laboral. Els humanoides cada vegada estan més presents en la nostra societat i tenen un potencial de treball molt més gran que el nostre. No es posen malalts, no mengen, no tenen drets, no reivindiquen augments de sou, no s’equivoquen i no es queixen. Si són perfectes per al mercat laboral, si ja no són complementaris sinó substitutoris, per què no ho positivitzem a favor nostre? És absurd que la cotització a la seguretat social dels nous treballadors robotitzats se segueixi debatent eternament al Parlament Europeu quan el dèficit estatal continua en caiguda lliure. La fiscalitat de les màquines podria tancar amb pany i forrellat els dubtes sobre el benestar social o el de les pensions de jubilació o la precarietat laboral. Empreses amb un 90% de robots i un 10% de treballadors, què aporten a la seguretat social en aquests moments? Si els robots segueixen sense cotitzar, aquesta tendència generarà més dèficit i més dèficit. Interessos contraposats, vet aquí.