Maleducats

El titular de la notícia en els diferents mitjans era aquest: Indignació per l’expulsió de vint-i-dos escolars d’un tren de Renfe per mal comportament. Es veu que fa tot just una setmana alumnes de 5è i 6è –de 10 i 11 anys– de les escoles de la Llacuna i Cabrera d’Anoia viatjaven fins a Lleó per passar uns dies de colònies però a mig camí l’interventor, que és qui té l’autoritat per fer-ho, els va fer baixar a l’estació de Palència al·legant mal comportament. La mesura, segons els pares, la direcció de les escoles i els dos mestres que acompanyaven els menors han declarat que és desproporcionada.

La secretària d’una de les dues escoles i tutora del grup diu que són nens i nenes supersans (?), molt actius i que, com tots els nens, molt moguts (?) però que no van fer cap cosa dolenta. Per la seva part l’interventor assegura que va prendre la determinació davant les contínues queixes dels viatgers al llarg del trajecte degut al soroll i el comportament dels menors. L’incident m’ha servit per tornar a rellegir Ben educats, una defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat (La Campana, 2003) del professor de sociologia Salvador Cardús.

L’expressió “ser ben educat”, que significa tenir urbanitat, ha caigut en desús i ara descobrim, alguns amb absoluta estupefacció, els grans problemes que suposa aquesta absència, amb importants problemes de convivència perquè ens hem convertit en una colla de maleducats. Sí, maleducats com aquests nens i nenes que van ser expulsats del tren. Potser sí que la mesura va ser exagerada, però personalment n’estic fins al capdamunt de la manca d’urbanitat de la nostra societat actual i amb la tebiesa i benvolença amb què és tractada.

Desapareguda la disciplina, l’ordre, l’autoritat, les convencions, els formalismes i el civisme, la selva s’imposa i els carrers s’han convertit en un campi qui pugui on ja fa angúnia passejar-hi. Caminar per la teva dreta és impossible i et veus obligada a anar sortejant els ignorants que caminen per on els passa pel magí. No sé pas si els nens i nenes van merèixer l’expulsió del vagó però està clar que la tendència és que la mala educació està guanyant la partida i els pares, els principals responsables, les escoles i la mateixa societat en tenen la culpa.

Mentrestant els que creiem que sense “formes” no és possible la convivència, seguirem suportant estoicament els mancats d’urbanitat.