El penya-segat

La darrera pandèmia que encara cueja ens va fer saber que els nostres peus eren de fang i que davall s’obria una profunditat insondable que ens abocava a un cingle rocallós de pendent fort. Després les desgràcies s’han anat acumulant una rere l’altra sense gairebé deixar-nos respirar. Un seguit de dissorts amenaçadores que, com la merda, havíem volgut amagar sota la catifa sense adonar-nos que acabarien surant i que ens empastifarien tots els racons de casa. I per allò de l’ull que no veu, cor que no sent, anàvem fent fins que la realitat ens ha situat davant del mirall i ara correm-hi tots que el món s’acaba i segons diuen, diuen, aquest pot acabar com el rosari de l’aurora. I ara asseguts amb els peus penjant al penya-segat ens preguntem què coi farem si la Terra decideix tornar-nos totes les barrabassades. I si no torna a ploure? I si el clima canvia i tots acabem dins la panxa del bou on no neva ni plou, què en farem de les estacions d’esquí? I sí tal com alerten els científics de l’ONU la pujada del nivell de la mar és irreversible, fins i tot en el millor dels escenaris, què se’n farà de l’apartament de la platja? I si...? Amb la por al cos i a punt de caure pel penya-segat preguntant-nos “si hi ha algú més”, com aquell acudit de l’Eugenio, els diferents governs de tot el món maregen la perdiu amb el pap ple de retòrica però sense fer res efectiu que ens tregui del pou. Perquè com ja se sap del pou només en podrem sortir fent-nos malbé les ungles o, el que és el mateix, posant el fre al consumisme salvatge que ens està destruint. Però està vist que l’ésser humà no escarmenta ni amb oli bullent. Mentre l’escalfament global fa augmentar la temperatura de la Terra i les emissions de diòxid de carboni ja han superat un 1% respecte a l’any passat, l’estupidesa humana segueix sense aturador perquè ens diuen, diuen, diuen que cal continuar consumint. i viatjant.. i comprant.. i venent. I produint.. i fent bullir l’olla perquè l’economia no pot aturar-se. I per això engeguem a fer punyetes l’acord de París del 2015 que obligava els països a reduir les emissions de gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle i l’augment de la temperatura global.Un desastre tot plegat. Per això, com que l’electricitat va cara, l’últim que quedi per tancar la porta d’aquest món que s’enfonsa, que es recordi de tancar els llums, si us plau.