Se'n diu antisemitisme

Un acudit molt conegut a Israel, amb un humor típicament jueu, explica que “els israelians optimistes aprenen anglès, els pessimistes aprenen àrab, i els realistes aprenen a nedar en el mar”. No sabria dir quin d’aquests tres supòsits triaria l’alcaldessa de Barcelona però després del decret manu militare de suspendre relacions amb Israel, i més concretament l’agermanament que Barcelona té amb la ciutat de Tel-Aviv, més aviat m’inclino per les dues darreres. Amb aquesta decisió unilateral, i amb l’abstenció del Grup d’Esquerra, el tuf antisemita dels Comuns que d’una forma banal i líquida sempre ha planat en els seus discursos, ha agafat volada amb el desvergonyiment desacomplexat amb el qual acostumen a actuar aquells que presumeixen de superioritat moral.

És evident que aquesta mena de progrom particular de la reina del Paral·lel obeeix a una estratègia electoral en un moment clau en què tothom fa mans i mànigues per recollir idees, ocurrències i treure pit per veure si poden esgarrapar vots en unes eleccions municipals que ja treuen el nas per la cantonada. I en aquest càlcul d’escombrar cap a casa, Colau i els seus han triat, casualment, una ciutat d’Israel. No ha triat, ves per on, per exemple, Dubai o Istanbul o Guangzhou, ciutats que pertanyen a estats on es vulneren sistemàticament els drets humans.

També hauria pogut triar Gaza, atès que a la franja de Gaza hi governa des de l’any 2007, sense que s’hagi convocat cap mena d’eleccions, el grup islamista Hamas, responsable de cometre crims i considerat organització terrorista per la Unió Europea. Aquesta visió unilateral d’un conflicte complex en què els israelians figura que són dimonis escuats patim, patam, posa en evidència l’enorme desconeixement d’aquest tema on tothom sembla que té dret a dir la seva. Potser és aquest un cas únic.

En qualsevol altre tema sovint hi ha un principi de prudència a l’hora d’opinar. En aquest no. Qualsevol persona hi pren partit repartint culpes, acusant un bàndol o abominant l’altre en un joc frívol en el qual sovint es barreja la religió amb la nacionalitat, unificant israelians i jueus en un sol mot: jueus.

I en aquest joc pervers d’analfabetisme col·lectiu, és colpidor veure com el grup de socorristes israelià, United Hatzalah, que estava col·laborant a Turquia en les tasques de rescat, va haver de marxar del país per amenaces a la seva seguretat.