El Canal d’Urgell

D’aquelles terres planes, aspres, assedegades, desagraïdes, en deien el Clot del Dimoni. La xafogor que esquerdava les pedres durant la rabior de l’estiu en un lloc inhòspit i sec com una mala cosa allunyava els homes de les seves cases i de les seves famílies. Però deia Sèneca que la natura no ha produït res perquè fos immòbil.

I els homes de força gegantina van conduir l’aigua per viaranys impossibles, construint una obra totèmica que va marcar un abans i un després en un territori que semblava tenir-ho tot en contra. Si no fos perquè els catalans de vegades semblem fets i deixats estar, de la història del Canal d’Urgell se n’haurien fets pel·lícules i sèries per avorrir perquè gairebé res és comparable a aquesta obra faraònica per molt que els americans ens hagin volgut vendre la moto amb la Conquesta (?) de l’Oest. Si l’escriptor Francesc Canosa al seu llibre Aigua a les venes (Ed.

Fonoll), publicat l’any 2021, hi afegia sàviament el subtítol Crònica d’un miracle català universal, per explicar com la construcció del Canal fou la història de la transformació i millora més profunda i visceral que mai s’ha dut a terme en un territori de Catalunya, fa tot just la setmana passada que arribava a les llibreries una obra que afirmaria que és d’obligada lectura per a aquells que tinguin curiositat a aprofundir en un aspecte poc estudiat en la construcció del Canal d’Urgell. El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d’Urgell (Pagès Editors), dels autors Felip Gallart i Vicent Lladonosa, i prologat per l’Ignasi Aldomà Buixadé, és un relat magnífic d’un triomf extraordinari en un context ple d’adversitats en què el túnel de Montclar n’és l’obra més emblemàtica.

Els seus autors, després d’un treball exhaustiu, dibuixen un retrat rigorós de la gran epopeia en la qual molts condemnats a presidi van deixar la vida. Aquests són els grans protagonistes. Els oblidats de la història.

Els que mai no seran reconeguts com aquells que també ho van fer possible. Els que també d’aquella terra eixorca van contribuir a pintar-la de color verd frondós. No és, però, aquest un llibre homenatge sinó la història d’un temps i d’un país que va creure que res era impossible i que, en paraules del prologuista Aldomà, els seus autors, Felip Gallart i Vicent Lladonosa, ens inviten a no oblidar.