La solitud del pagès

Com s’ho fa l’administració per sempre fer salat? Potser sí que com va afirmar la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, després de la reunió de la Taula de Cogestió del conill, “no sigui una situació que tingui una solució senzilla”, però afegir a la dificultat “que estan treballant per superar les traves administratives” és, si més no, admetre que de vegades les administracions públiques són més aviat una part del problema que no pas una eina per solucionar-los. Centenars de tractors que el passat divendres van col·lapsar el centre de Lleida per reclamar a les administracions ajudes i mesures vàlides contra la plaga de conills que estan acabant amb els conreus és una altra prova de l’abandonament del món de la pagesia a la seva dissort. Els pagesos no es queixen endebades. Es troben sols lluitant contra els pals a les rodes que dia sí, dia també, els impedeix seguir treballant la terra. Agafin la bicicleta i facin una petita excursió per la plana de Lleida i podran gaudir de l’entranyable companyia de centenars de conills que entren i surten dels seus caus amb la panxa ben plena i les dents ben esmolades després de rosegar arbres fruiters, vinyes i tot allò que se’ls posi per davant. Fins i tot Ecologistes en Acció ha reclamat una implicació total per ajudar la pagesia de Lleida a superar les dificultats derivades de la sobrepoblació de conills que ha augmentat de manera alarmant. “Sortiu dels despatxos i veniu als trossos”, va ser la frase que va brillar entre els indignats pagesos. I és que plou sobre mullat. Després que se’ls prohibís cremar els rostolls i les restes vegetals que generen els camps per l’impacte que, segons l’administració, tenien sobre el canvi climàtic mentre és la mateixa administració la que fa els ulls grossos amb els creuers, que aprova pressupostos amb ampliacions d’aeroports o amb macroprojectes d’oci com el Hard Rock. Plou sobre mullat quan en plena pandèmia se’ls va culpar de racisme i xenofòbia amb els immigrants il·legals que, com mana la llei espanyola, no es poden contractar. Plou sobre mullat amb els preus ruïnosos que reben pels seus productes i els costos de producció desbocats. Plou sobre mullat perquè la sequera els passarà factura. I plou sobre mullat quan els deixem sols amb un problema que ens afecta a tots. Perquè Catalunya serà pagesa o no serà. Perquè és gràcies a ells que omplim la nevera amb els fruits de la terra.