Un clàssic

El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona finalment va admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia “que todo lo afina” contra el FC Barcelona. El president Laporta que defensa els colors del Club amb la mateixa energia que defensa la independència de Catalunya, es va emocionar quan va dir que tenia moltes ganes d’enfrontar-se a aquests pocavergonyes que estan tacant la imatge del Barça. No va posar noms als que, segons ell, van mancats de vergonya però, rumiant una mica, de ben segur que en podríem anomenar uns quants. Més enllà del cas Negreira que ja veurem com acaba tot plegat, la persecució sistemàtica del Barça no és pas un tema nou i és sabut que ho va ser de manera contundent durant la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco. El 23 de juny del 1925, el governador civil de Barcelona, Joaquim Milans del Bosch, avi del militar que va participar en el cop d’estat del 1981, va decretar el tancament del Club per un període de sis mesos perquè el públic havia esbroncat l’himne d’Espanya. El Barça va ser sancionat sota la llei de delictes contra la unidad de la patria i en el redactat de la sanció se’l qualificava de gangrena que invade este rincón de solar patrio. I ara que s’ha tornat a aixecar la veda, tothom s’ha afanyat a sucar-hi pa, fins i tot el govern espanyol, que es veu que no té altra cosa a fer, a través del Consell Superior d’Esports que és l’organisme del govern espanyol que regula els assumptes relacionats amb les federacions esportives espanyoles. Ofesos també s’hi han afegit com a acusació particular el Reial Madrid amb en Florentino Pérez al capdavant i LaLiga de Javier Tebas que, cal recordar, ha estat imputat per alçament de béns, apropiació indeguda i estafa. És força sorprenent com Fiscalia mai no ha sabut trobar ni un bri de pols al concorregut Palco del Bernabéu, un lloc on ni la comunista Carmena s’hi va resistir. Ni l’escandalosa requalificació dels terrenys del club madrileny, on diuen les males llengües que van estar implicats els presidents Aznar i M. Rajoy, va aconseguir despertar el mínim interès de la que “todo lo afina”. Però ja se sap que gos no menja gos i el Palco, on es remenen les cireres, no es toca. Ja ho va deixar ben clar l’expresident Raimundo Saporta: “El Real Madrid es y ha sido político. Ha sido siempre tan poderoso por estar al servicio de la columna vertebral del Estado.”