Però, què ha estat Catalunya?

Cinquanta anys de la seva mort, la pregunta de Pau Casals encara ressona a les parets de les Nacions Unides. L’oració interrogativa, precedida d’una afirmació que ens segueix colpejant, va ser resposta amb la contundència implacable de la història: “Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré el perquè, Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França –aleshores Catalunya– per parlar de pau, pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres.. Això és Catalunya.” Cinquanta anys després de la seva mort i cinquanta-dos del seu discurs d’agraïment per haver rebut la Medalla de la Pau, Catalunya segueix essent una regió d’Espanya malgrat els cartells somniadors de Som República que podem llegir a l’entrada d’algunes poblacions. Amb les dos úniques armes, una batuta i un violoncel, ves a saber si ara Casals no seria acusat de terrorisme per un estat que empresona cantants per dir la veritat que de tan clara enlluerna. A les converses que va mantenir amb Josep Maria Corredor (Ed. Ela Geminada, 2012), Pau Casals explica, tal com va acomplir, que mai més no tocaria en cap dels països que contribuïssin a mantenir Franco en el poder, i per aquest motiu també va rebutjar la petició de Sir Stafford Cripps, el ministre laborista que el va voler convèncer perquè actués a Anglaterra. Quan el ministre va dir-li que volia parlar amb ell, Casals li va respondre: “No. Vostè parlaria de política i jo de moral i no ens entendríem.” Vigilat amb lupa pel règim franquista i titllat com una persona “de irreductible temperamento y mal disimulada soberbia”, els ambaixadors acostumaven a emetre informes que semblen resistir el pas del temps i que el canvi de règim ha seguit promocionant amb entusiasme i energies renovades. “El marcado separatismo” amb què l’ambaixador de Caracas, Domínguez Passier, denunciava Casals i el Centre Català de la capital veneçolana, és la mateixa acusació, sense matisos, que penja damunt del cap dels que vivim d’aquesta nació que va ser la més gran del món. I aquesta és la claredat de tot plegat que cap acord amb Espanya no podrà esborrar.