Turisme versus pagesia

Els humans que es creuen invencibles, amb aquesta superioritat moral per damunt de tots els altres animals, que han conquerit cel i terra, que mai no en tenen prou de fer malvestats i que la intel·ligència artificial els acabarà destruint (i sort en tindrà aquest planeta), en realitat, tenen els peus de fang. Miren el cel i preguen perquè plogui. I si no plou? I si només fa això. Quatre gotes mal comptades i no plou de debò mai més? I si traient el sant Cristo gros no n’hi ha prou? I si? Per primera vegada en més de 160 anys d’història, el Canal d’Urgell tanca, talla el reg quan tot just fa un mes que es va obrir el canal. No hi ha aigua. No hi ha aigua! La sequera provocarà una caiguda important de producció de la fruita. Fins i tot els pagesos potser hauran de llençar la fruita a terra per poder salvar l’arbre i que no es mori per estrès hídric. Pèrdues milionàries. Declaració de zona catastròfica. El cereal ja es dona per perdut. Els camps grocs. Secs. Eixuts. I els pagesos farts. Impotents. Una pedra rere una altra. Els pagesos sempre paguen els plats trencats. Al delta de l’Ebre, la campanya de l’arròs només podrà comptar amb la meitat d’aigua. L’aigua es retalla. Es tanca l’aixeta a aquells que produeixen el nostre menjar. No hi ha aigua. Diuen que no hi ha aigua. Per a ningú. Per a ningú? Sí. Hi ha aigua per donar i per vendre per als turistes. El turisme no cal que pateixi. Endavant, creueristes del món, veniu perquè per a vosaltres serà l’aigua de Catalunya. L’ACA així ho ha dit. Cap restricció d’aigua per als allotjaments turístics, que, per exemple, només a Barcelona consumeixen l’equivalent a tota la comarca del Garraf. I? 500 litres per persona i nit en un hotel. I? Endavant turistes perquè per a vosaltres i no per al pagès és el regne de l’aigua que no tenim! Pagesos que ens alimenteu, sacrifiqueu-vos una vegada més que ja no ve d’aquí! Això sí, pobres turistes, se’ls demana que es dutxin i que, si és possible, no omplin fins a dalt les banyeres. Polítics maldestres, que amb la seva demostrada incompetència aconseguiran l’abandonament de les explotacions agràries i ramaderes, el primer sector de la nostra economia, el 16,28% del PIB enfront del 12% del turisme, un sector gens sostenible i al qual caldria donar la volta com un mitjó.