La propina

La primera vegada que em vaig adonar que el meu avi deixava unes monedes al plateret de la taula de l’enyorada cafeteria Triunfo, recordo que li vaig preguntar per què deixava aquells diners si ja havia pagat. “És la propina, Marta.. és per al Joan, el cambrer, que cobra molt poc i així l’ajudem a arribar a final de mes...” Vaig entendre que la propina era una mena de caritat i, com que el Joan em tenia el cor robat, la meva ànima innocent de bona samaritana em va obligar a obrir la bosseta de mudar dels diumenges i a abocar al plateret tota la meva paga setmanal, un gest que el meu avi va esmenar retornant-me els diners perquè, “Marta, no cal que li donis tots els teus diners perquè la propina només és una petita gratificació pel seu servei.” Com que estava en aquella edat de voler saber-ho tot, els perquès es van anar acumulant dins del meu cap i, malgrat que els anys han anat passant i he triat el camí de no preguntar gairebé res perquè la majoria de vegades és millor no saber, encara no he aconseguit trobar cap resposta coherent al perquè de les propines. Quin és l’objectiu de les propines? Per què s’ha d’afegir una quantitat al preu establert per un servei determinat? És coherent que el consumidor, és a dir, el client, premiï qui el serveix per fer bé la seva feina per a la qual ja percep un salari d’acord amb un conveni pactat? I per quin motiu el concepte “propina” queda limitat a un sector? Perquè si definim el concepte com una gratificació, per quin motiu no el fem extensiu al personal amable i servicial dels supermercats, peixateries, verduleries o forns de pa? O al tracte amable i servicial del personal sanitari? Com ho interpretarien metgesses i infermers si a la sortida dels hospitals hi hagués un plateret on els malalts llencessin xavalla? I a la porta d’un parc de bombers? Tinguin, per vostès, perquè han fet molt bé la seva feina d’apagar el foc de casa meva. N’hi ha que defensen la propina als cambrers per la precarietat laboral del sector, una defensa que a la pràctica perpetua aquesta precarietat i que, d’altra banda, no és de cap manera exclusiva d’aquest sector laboral perquè de sous miserables en trobarem per donar i per vendre. I encara una altra pregunta sense resoldre i que potser algun amable lector em podria respondre: en quin règim cotitzen les propines que deixes al plateret?