Indefensos

Aquest és l’adjectiu que va fer servir l’alcalde d’Ivars de Noguera per mostrar la impotència col·lectiva davant d’una fauna de brètols que durant cinc dies, CINC!, van fer tot el que els hi va sortir del magí enmig d’una festa il·legal, IL·LEGAL!, travessant finques agrícoles per arribar a l’espai on se’ls havia convocat a través de les xarxes socials, fent malbé camps de conreu, trencant branques dels arbres fruiters i arrencant sirgues de les tanques de les finques, ballant amb la música a tot drap perquè, parafrasejant Pep Guardiola, són els “putos amos”. La concentració de furgonetes i vehicles a la zona de l’horta de Boix era tan escandalosa que per arribar-hi es va formar una cua d’un quilòmetre i mig on els “putos amos” anaven tocant els clàxons al mateix temps que augmentaven el volum de la música per així demostrar qui talla el bacallà al nostre anàrquic país. “Estem totalment indefensos”, es lamentava l’alcalde, sense defensa i sense mitjans de defensa atès que aquells que, en teoria, ens han de protegir dels delinqüents i malfactors determinen no desallotjar-los esperant que els “putos amos” vagin marxant pel seu compte perquè, és clar, com es tracta de gent ordenada el resultat d’aquesta tebiesa és de cinc mossos ferits en ser envestit el vehicle policial perquè, com afirmava un participant, “em venia de gust bosc i música i fluir de la vida”. Ull amb aquest sentiment d’indefensió expressat per l’alcalde d’Ivars de Noguera perquè hi ha un perill real que aquest sentiment es generalitzi a la nostra societat entre la gent que seguim fil per randa les normes de convivència. La condició d’indefens ens sotmet a una sensació d’inseguretat, de risc, d’inassistència, d’incredulitat i de dubtes. Com és que jo que respecto no soc respectat? Qui em defensa quan soc atacat? Qui em defensa quan envaeixen les meves propietats? El doctorand de la UPF Pablo Soria diu que les festes il·legals, que els putos amos han batejat free party, les defineix com “una manera de fer política mostrant altres formes de viure, de conviure i d’oci. Un lloc de llibertat on comportar-se de maneres diferents. Un moviment informal, tot i que es basa en l’autoorganització”. Una definició ben esbiaixada de la realitat basada en el consumisme i el menfotisme i que posa a prova una societat cada cop més líquida, frívola i desconcertant.