Gràcies, Luis Enrique... per res

No és pas que el futbol m’agradi. Més aviat acostumo a tancar el televisor tan bon punt anuncien a les notícies l’espai d’esports que està dedicat, bàsicament, a futbol, futbol i més futbol, com si no hi hagués més esports en aquest món. Tot i això com que el bombardeig és per terra, mar i aire, és gairebé impossible no saber que l’exentrenador del FC Barcelona, Luis Enrique, ha fixat com a nou entrenador del París Saint-Germain.

Tothom es veu que està molt content amb el fitxatge perquè, segons ha comunicat Al-Khelaïfi, el president del club, Luis Enrique és un dels millors entrenadors del món que aconseguirà que l’equip francès jugui al millor estil de futbol del món. Per la cara que posava en els vídeos que no han parat de publicar-se al Twitter, Luis Enrique també està pletòric de jugar a França, que, per aquells que encara ho desconeixen, és un estat jacobí on es persegueix el català fins al punt de prohibir-lo als plens dels ajuntaments del nord de Catalunya d’administració francesa. Parlar català a França és inconstitucional perquè vulnera la primacia de la llengua francesa (perquè, a diferència dels espanyols, més potiners, els francesos són més professionals).

Luis Enrique sap que França no és Catalunya i que no pot rifar-se la seva llengua com ha fet amb la nostra, per aquest motiu, en la seva primera roda de premsa va arrencar amb unes paraules en la llengua de la liberté, égalité, fraternité i com que no li va semblar suficient amb les quatre frases apreses, va demanar disculpes per no poder continuar “en un idioma que encara no coneix, però que ja m’he posat a estudiar”, alhora que va afegir, amb un somriure de xaiet complaent, que de moment la seva professora és la seva dona, a qui agraïa que li hagi ajudat a memoritzar tres frases en francès. Quin greu que la seva dona catalana, filla de Gavà, casats a la basílica de Santa Maria del Mar, el millor exemple de gòtic català, no hagués tingut ni un moment per ensenyar-li quatre paraules en català per a les rodes de premsa durant les vuit temporades com a jugador blaugrana i tres com a entrenador. Però és clar que ja sabem que a Catalunya ni pagant sant Pere canta i si els mateixos catalans renunciem al nostre idioma cada vegada que algú se’ns adreça en castellà, per què se’ns hauria de prendre seriosament Luis Enrique o qualsevol altra persona que abans-d’ahir va arribar de ves a saber on?