VIURE PER VEURE
I a partir d'ara, què?
Abans que comencin a llegir aquest article ja els adverteixo, amables lectors, que no tinc cap intenció de parlar del resultat de les eleccions espanyoles d’ahir ni tampoc fer-ne cap reflexió postelectoral ni cap anàlisi exhaustiva carregada de dades, gràfiques, de guanys i de pèrdues partidistes que de ben segur podran trobar en l’interior d’aquest diari. La pregunta que encapçala l’article d’avui és la mateixa que m’he vingut fent des del moment que, els que tallen el bacallà, van anunciar la convocatòria d’eleccions generals que, pel que es veu, els electors hem d’interpretar amb aquest genèric de “generals”, que ens concerneix a la totalitat d’un conjunt d’individus com, posem per cas, el Consell general, Amnistia general o un Règim general. La realitat, però, com sempre acostuma a succeir, s’imposa a la definició asèptica del diccionari quan, a la pràctica, es manipula intencionadament per convertir-la en interès “particular”, que és el que concerneix exclusivament una persona o una cosa.
I aquesta “cosa” en el llenguatge “que nos une” se’n diu Espanya. Aquest “A partir d’ara, què?” és, com us he comentat, l’interrogant que ha penjat damunt de les meves espatlles mentre seguia els absurds debats televisius i que encara em persegueix i, espero i desitjo, que no em porti fins a un carreró sense sortida. Més enllà de constatar l’absent preparació dels candidats de partits espanyols d’un nivell intel·lectual que frega l’analfabetisme polític o d’alguns candidats catalans que, sorprenentment, desconeixen les capitals de comarca de Catalunya al mateix temps que tenen l’atreviment de donar-nos lliçons de tot i de res, la pregunta que repica com un martell hidràulic no intenta trobar només una resposta sinó moltes respostes que em deslliurin d’aquest neguit.
Perquè en el moment que les Il·lustres senyories decideixen no aplicar la Llei de Partits per il·legalitzar aquells que atempten contra el règim democràtic de llibertats alhora que incompleixen el preàmbul i el punt segon de l’article tercer de la Constitució que diuen defensar a capa i espasa, deixant a mans de la barbàrie una llengua, una cultura i una identitat que la Constitució espanyola mana protegir i fer respectar, la pregunta només pot tenir una resposta. I darrere d’aquesta resposta, una altra pregunta. En sabrem?