On resen les musulmanes?

Passejant per Lleida em va sorprendre veure una gran quantitat d’homes agenollats a terra. L’endemà, dissabte, vaig llegir en aquest mateix diari que la comunitat musulmana Ibn Hazm havia fet la pregària dels divendres sota el pont de Príncep de Viana sense cap permís municipal, després del veto de la Paeria a poder-se instal·lar a la canalització del riu al seu pas per la ciutat, una mesura que aplaudeixo i que hauria d’haver-se fet efectiva també quan se’ls va permetre ocupar el cobert del recinte a la Fira o quan, enguany, se’ls ha permès utilitzar el pavelló Agnès Gregori. I així es veu que anirem gaudint de l’espectacle tan nostrat mentre duri el procés de licitació d’un terreny adequat per a usos religiosos. 

Suposo que l’Assemblea Municipal de les Religions de la nostra ciutat treballa amb la millor de les intencions, però em permetran que comparteixi alguns interrogants que no han estat contestats i que em semblen importants atès que és un òrgan de participació amb funcions consultives i assessores. 

Em podrien dir on resen les dones musulmanes? Em poden respondre, amables lectors, si n’han pogut veure alguna en les moltes fotografies que s’han publicat a la premsa? 

És obvi que la pregunta pretén ser una denúncia declarada a una visió uniformista de la religió musulmana que redueix la dona a la mínima expressió. 

Potser abans de licitar i entregar un espai de la nostra ciutat, una pregunta com aquesta hauria de remoure una societat que encara lluita per la plena igualtat entre home i dona. 

Abans de licitar caldria saber quin imam dirigeix el res (cal recordar l’imam salafista, l’integrista Abdelwahag Houzi, de la mesquita del Nord), en quin idioma (a Suissa la llei obliga els imams a predicar exclusivament en un dels idiomes oficials del país), què es predica (a França s’ha expulsat imams que asseguren que l’Alcorà permet pegar a les dones), què s’imposa (com s’explica l’augment de la presència pública a Lleida de dones amb burca?), quin paper té la dona musulmana (la majoria de mesquites actuals exclouen la dona on les mateixes comunitats admeten que no volen que les dones resin amb els homes). 

Reflexions que cerquen respostes. Com les que també planteja la Junta Islàmica, presidida per la musulmana María Isabel Romero, una institució en defensa dels drets de la dona i que reivindica una interpretació de l’Alcorà plural i democràtica.