VIURE PER VEURE
Lleida secreta
L’amic Pep Tort ha escrit un gran llibre i des d’aquestes pàgines li vull agrair de veres que ho hagi fet i a més a més acompanyant la publicació amb les magnífiques fotografies del també amic Jordi Pou. La Lleida secreta (Viena Edicions, 2023) és un d’aquests llibres que hauria de ser d’obligada lectura a totes les escoles de la nostra ciutat. Potser alguns, fins i tot alguns que són mestres, es poden estar preguntant el perquè, però la resposta és ben senzilla i no només perquè aquest llibre compleixi amb tots els cànons literaris, sinó perquè tots plegats tenim el deure, i el dret, de conèixer la ciutat on hem nascut o on vivim. Perquè, i aquesta encara és una altra raó prou important per defensar la seva obligada lectura, no es pot estimar el que no es coneix. I possiblement així, des del coneixement, es podria evitar el perenne menysteniment d’un patrimoni silent, callat, però que es manté viu, malgrat la manca d’atenció d’aquells que passen i despassen cada quatre anys escalfant seients. Les pedres parlen i només cal saber-les escoltar per entendre qui som i d’on venim. La Lleida secreta d’en Tort és la memòria d’aquestes pedres perquè ell acostuma a acaronar-les mentre passeja per la ciutat que un dia va saber fer seva. En Tort estima Lleida perquè la coneix, perquè en sap els secrets que ara ha volgut compartir amb els lectors. Una ciutat és un organisme viu. Respira, somnia, plora i riu. Però una ciutat també pot arribar a morir d’inanició si els que hi viuen, els que cada dia creuen els seus carrers amb el cap cot, mirant les pantalles dels seus mòbils, no aixequen de tant en tant el coll per descobrir-la, per lamentar que aquell tram de muralla medieval que, tot i estar declarat com bé cultural d’interès nacional, es va desfent inexorablement per l’erosió però, principalment per falta de manteniment. Oblidada pels menysfotistes, la ciutat secreta que va bastir la poesia de Màrius Torres només pot ser salvada per una militància conscient i constant com la que en Pep Tort representa. El crític d’art australià Robert Studley Forrest Hughes, més conegut com Robert Hughes, afirmava que la ciutat és la condensació més intensa de cultura que la humanitat ha conegut. Doncs descobrim la nostra passejant-la acompanyats de la Lleida secreta.