Som vuit milions?

A aquestes alçades ja començo a dubtar que hagi estat únicament la ingenuïtat la que ha guiat cadascuna de les falles de la nostra història. Més aviat em decanto per creure que ha estat una barreja de pensar que encara som el que ja no som, amanida amb tocs de no tenir la valentia de dir en veu alta el que veritablement pensem, el que ens ha portat de cap al precipici on ara ens trobem. I un dels motius pels quals a Catalunya, com passa amb la cera tova, ja se li noten totes les ditades, és perquè ens agrada fer-nos trampes al solitari i de l’autogol n’hem fet esport nacional. Tot just després que Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) anunciés que la població de Catalunya ha arribat als 8 milions d’habitants, amb una xifra estimada de 8.005.784, el conseller de Drets Socials, l’amic i antic company de files, Carles Campuzano, deixava anar la piulada següent a la xarxa social X: “Som 8 milions de catalans i catalanes. Més que mai en la nostra història. Un sol poble. Un país obert, dinàmic i emprenedor. Terra d’acollida.” Valga’m Déu, que diria en Capri! Ni l’enyorat president Pujol es va atrevir a dir una bajanada tan gran quan, amb la campanya institucional Som sis milions dels anys 80, la Generalitat pretenia crear consciència nacional del país que, en part, va aconseguir. Ja m’agradaria, benvolgut conseller, que els 8 milions d’habitants de Catalunya fossin catalans, i fins i tot em conformaria amb la meitat, ves que et dic, però, si us plau, no fem més comèdia, que de catalans en quedem ja ben pocs i ben aviat serem forasters a casa nostra. Si parléssim amb el cor a la mà, que no és el cas, un augment de dos milions d’habitants (un 21% nascuts a l’altra punta de món i un 15,2% provinents d’Espanya) és una autèntica tragèdia per a un país sense estat com és el cas de Catalunya, que no té competències en gairebé res i que des d’Espanya ja saben que han de continuar afegint aigua al vi. Mentre les ànimes càndides segueixen aplaudint amb les orelles, jo ja assajo per cantar les absoltes a la nostra llengua, a la nostra cultura i a la nostra identitat. Saben quant ha augmentat en el mateix període de temps, és a dir, amb trenta-sis anys, la població al País Basc? Exactament en 92.797 habitants. Ara passin, comparin i després ja em poden llençar al foc on cremen les veritats incòmodes.