Soc dona i dic prou!

El vaig llegir sortit del forn de l’editorial Eumo i la seva lectura va ser com entrar en un oasi enmig d’un gran desert. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou és una publicació impulsada per l’enyorada lingüista i professora M. Carme Junyent on recull l’aportació d’una setantena de dones que, des de l’ensenyament, la traducció, la correcció o l’administració, donen arguments per debatre sobre l’ús de la llengua inclusiva o el que s’entén com a “no sexista”. La meva inclinació tossuda per les relectures m’ha fet tornar-lo a assaborir sota l’ombra de les palmeres i la remor de l’aigua calma que permet un repòs psíquic que, avui en dia, és una excepció enmig del desordre i la confusió dels que parlen, parlen sense saber el que s’empatollen però que, amb aquest embolic propi d’un analfabetisme lingüístic força preocupant, ens maregen fins al punt d’imposar-nos un marc mental propi de les dictadures que, tal com escriu Junyent en el pròleg: “Els que manen s’han apoderat de la voluntat de les dones i ara ens la imposen.” I el que acaba passant és que, aquells que en converses privades estan en total desacord amb el llenguatge inclusiu en públic posen la seva opinió al bany maria perquè no els assenyalin amb el dit com un pervers d’extrema dreta que, per si no ho saben, és molt més perillós que un d’extrema esquerra. Però com que ja ho tenim aquí, el desdoblament de substantius, l’ús de la terminació en “i”, amb formes com “ellis” o “totis” o l’ús del femení genèric, ha convertit mitjans de comunicació, escoles, administració, partits polítics i vagi vostè amable lector sumant el que vulgui en una olla de despropòsits amb una consellera al capdavant d’Igualtat i Feminismes que presumeix públicament d’analfabetisme, deixant-les anar de l’alçada d’un campanar, imaginant la noieta que, anomenant-nos amb l’invent de “totis”, pot solucionar el greu problema de discriminació que pateixen els trans i les identitats no binàries. Perquè en realitat la llengua inclusiva discrimina i molt. Sorpresa. Agafin l’Estatut i veuran que entremig de l’embolic d’ells i elles, de president i presidenta, conseller i consellera en cap, s’especifica concretament la figura d’“el síndic de greuges”, oblidant la figura en femení. I la síndica de greuges, consellera Tània Verge? Santa paciència!