Tots som pagesos

En el darrer Sense ficció de TV3 que duia per títol Eudald, quant temps ens queda?, l’arqueòleg Eudald Carbonell contestava sense pèls a la llengua que si l’ésser humà segueix fent com ara, ben aviat ens cantaran les absoltes, i no serà pas per culpa de la intel·ligència artificial sinó que ens autodestruirem, una hipòtesi gens forassenyada i que de bon grat agrairia el maltractat planeta Terra. Carbonell creu fermament que la humanitat en el seu conjunt està arribant a un punt de no retorn. Que estem abocats a l’anomenada “sisena extinció”, una de les amenaces més grans a les quals s’enfronta la humanitat i la primera que no seria per causes naturals. El futur el veu tan i tan negre que no s’amaga de qualificar d’“imbècil” l’espècie humana. D’aquest documental, que us recomano, em va agradar la intervenció de la restauradora Ada Parellada, propietària del Semproniana, sempre disposada a difondre la sobirania alimentària i el producte de proximitat. El seu discurs està ben travat i és consistent perquè sap del que parla. Escolteu-la quan defensa el que ens defineix. El nostre paisatge rural, la riquesa de la nostra terra, la fruita, les hortalisses, i amb quina claredat assegura que cal combatre una globalització que arracona els nostres productes que es conreen a tocar de casa per importar-ne de l’altra punta de món i, el que és més greu, molts d’ells tractats amb pesticides o productes fitosanitaris prohibits als nostres pagesos. Ja té dallonses la cosa que, mentre a la nostra pagesia se la mareja amb una muntanya de paperassa, una burocràcia insuportable i rígides exigències per complir la normativa europea, ens arribin mongetes i tomàquets del Marroc sense cap mena de control sanitari. Doncs què voleu que us digui.. m’estimo més que el que poso a l’amanida hagi estat cultivat pels pagesos de les partides de Lleida, posem per cas, que no pas pels súbdits de Mohamed VI. Hem de ser conscients que, quan els pagesos es manifesten, no defensen només els seus interessos sinó també els de tots nosaltres. “Som pagesos” no és un titular per engreixar diaris, ni tampoc un eslògan ben trobat, sinó que és un senyal d’identitat que ens identifica a tu i a mi. Les seves protestes també són les nostres i les seves reivindicacions també són les nostres, perquè la seva lluita passa per aconseguir un món amb consciència col·lectiva.