Fem un reset, si us plau!

Posem a zero el marcador i iniciem el sistema per veure si encara som a temps de salvar els mobles. I no m’estic referint a un partit de futbol ni tampoc a reiniciar un ordinador, sinó a la manera de fer política. I concretament al nus gordià que els nostres polítics independentistes han anat teixint amb les pròpies mans i que, per a aquells que desconeixen el misteri d’aquest nus, han de saber que es tracta de l’entrellaçament de cordes amb què el rei Gòrdios va lligar els seus bous al jou i que ho va fer de manera tan complicada que era impossible deslligar-los. Després d’aprovat el dictamen de la llei d’amnistia al Congreso i una vegada signat l’acord entre PSOE, Junts i Esquerra, els dos partits independentistes, no caben a la pell. Es veu que és un altre d’aquests acords històrics que ens conduiran directament al cel perquè, com ja sabeu, a casa nostra tenim per costum amanir-ho tot amb l’afegitó “històric” i aleshores ja podem jeure i feina enllestida. “Moments històrics”, “acords històrics”, “triomf històric”, “dia històric”. No sé pas com amb tant “històric” pel mig encara som on som. Entenc que el PSOE estigui més content que unes castanyoles per haver aconseguit treure’s aquesta nosa de sobre i agafar una mica d’aire abans de marcar-nos un altre gol, però.. i els partits independentistes? Per què s’entossudeixen a fer-nos passar una derrota com si es tractés d’una victòria? Tot aquest camí recorregut per ara implorar una amnistia que també beneficiarà una bona colla de botxins que l’1 d’octubre va atonyinar catalans que només volien exercir un dret tan democràtic com és anar a votar? Cent vint-i-sis policies espanyols encausats per actuacions desproporcionades i, d’aquests, vuitanta agents processats a un pas del judici. Trobo que amb els indults i ara amb l’amnistia heu venut el peix ben barat, nois. I per acabar d’adobar l’acord “històric”, el senador Cleries, adoptant un llenguatge de “catanyol” tronat i més adient d’un programa humorístic com el de Polònia de TV3 que no pas del que s’espera d’un polític que només per experiència d’anys i panys en càrrecs ja hauria d’haver après a no pixar fora de test, diu que “s’ha acabat el bròquil, que és temps de reconciliació perquè hi hagi uns pressupostos socials”. Catalunya convertida en un pati de col·legi. Ara t’ajunto.. ara no t’ajunto. Ara t’ajunto i tornem a ser amiguets.